Paremiologia catalana comparada digital

Glec-glec

M. Soroll que fa un líquid en entrar dins un recipient o conducte estret.
Se posa es bòtil an es cap, y glec glec glec, fins que n'hi ha gota, Ignor. 4.
Lloc: mall.
Alcover, A. M.; Moll, F. de B. (1926): Diccionari Català-Valencià-Balear VI «Glec-glec». Editorial Moll.
Abocar o entrarr un líquid dins un recipient.
Lloc: Illes Balears.
Bassa, Ramon; Cabot, Miquel; Díaz, Ramon; Lladonet, Joan; Pastor, Immaculada (1991): Llengua de pedaç. Onomatopeies i embarbussaments. Classifiació i ús didàctic «2. Les onomatopeies: definició i ús didàctic. 2.2.1. Índex general d'onomatopeies», p. 64. Editorial Moll.
Obs. Locució que s'usa quan no es tenen ganes de contestar una pregunta per indiscreta, inoportuna o simplement, no tenir xerrera. Ja gairebé ningú no la fa servir.
—Què diu el poble? —Glec-glec.
Lloc: Palafrugell.
Bruguera Martí, Maria; Serra Mayoral, Carlos (2019): Coses sentides. El parlar de Palafrugell «G», p. 91. Edicions Baix Empordà.
Onomatopeia del soroll que fa el que beu o del doll de la font, d'una botella quan la buiden.
… i, glec glec e-hi ratja oli (Rondaies, II, 147).
Griera, Antoni (1969): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - VIII - GAB-IXET «Glec-glec», p. 134. Edicions Polígrafa.