Interj. Onomatopeia del soroll que fa una gota d'un líquid en caure sobre un objecte sòlid.
Glinc!… glinc!… glinc!… Les gotes despreses de l'altura anaven caient arreu, amb ritme ja ràpid, ja espaiat […] (Víctor Català, «Lenín», «Vida mòlta», 1949).
Glinc!
1 recurrència. Primera citació: 2002.