Interj. Onomat.: Glac-glac, gloc-gloc.
A l'últim va aixecar-se, fugí tentinejant per entre la farda, i deixà sentir-hi, al darrera, per llarga estona, un glo-glo semblant al d''una ampolla que es vessa borbollejant (Joaquim Ruyra, «El rem de trenta-quatre», «Pinya de rosa», 1920).