Paremiologia catalana comparada digital

Qui s'allarga més que el llençol, mostra els peus

35 recurrències en 23 variants. Primera citació: 1877.

Qui s'allarga més que el llençol, mostra els peus

4 fonts, 1992.
Lloc: Illes Balears.
Bassa, Ramon; Cabot, Miquel; Díaz, Ramon; Lladonet, Joan (2000): Qui barata, el cap es grata. Els refranys i les frases fetes «2. Classificació alfabètica. 2.1. Els refranys. Llençol», p. 67. Editorial Moll.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada V «L 323», p. 459. Columna Edicions.
Fontana, Joan; Gargallo, José Enrique; Pàmies, Víctor; Ugarte, Xus (2016): Els refranys més usuals de la llengua catalana «Tema 13. Refranys sobre consells». Llibres de l'Index, S.A.
No s'ha de gastar més del que es guanya.
Equivalent en castellà: No estirar la pierna más de lo que alcanza la sábana.
Pàmies i Riudor, Víctor (2012): Dites.cat. Locucions, frases fetes i refranys del català «llençol». Editorial Barcanova.

Qui s'allarga més que es llençol, mostra es peus

4 fonts, 1926.
Lloc: Mall.
Alcover, A. M.; Moll, F. de B. (1926): Diccionari Català-Valencià-Balear I «Allargar Loc. d)», p. 575. Editorial Moll.
Lloc: Mall., Men.
Alcover, A. M.; Moll, F. de B. (1926): Diccionari Català-Valencià-Balear VI «Llençol Refr. c)». Editorial Moll.
Lloc: Inca (Mallorca).
Melis Sampol, Joana (2022): Dites, refranys i coverbos de na Maria Riera Mulet «518 dites», p. 46. Ajuntament d'Inca.
Qui gasta més de lo que pot, és prest i és a sa misèria.
Lloc: Menorca.
Pons Moya, Joan (1984): Dites i refranys menorquins «Segona part. Refranys. Moral», p. 240. Col·lectiu Folklòric Ciutadella.

Qui s'estira més que el llençol, mostra els peus

3 fonts, 1926.
Lloc: Mall.
Alcover, A. M.; Moll, F. de B. (1926): Diccionari Català-Valencià-Balear V «Estirar Refr. e)». Editorial Moll.
Lloc: Illes Balears.
Bassa, Ramon; Cabot, Miquel; Díaz, Ramon; Lladonet, Joan (2000): Qui barata, el cap es grata. Els refranys i les frases fetes «2. Classificació alfabètica. 2.1. Els refranys. Estirar», p. 53. Editorial Moll.
Estirar-se més que el llençol: Gastar més del que hom pot.
Lloc: País Valencià.
Sanxis i Forriols, Joan Lluís (2011): Saviesa popular. Recull de refranys i frases fetes «Capítol III: L'economia domèstica i altres coses. 3.5. Les despeses», p. 58. Eixam Edicions.

Qui allarga els peus més de lo que presta el llençol, es queda amb lo cul a l'aire

2 fonts, 1997.
Quien gasta más de lo que conviene a su condición, se arruina.
Lloc: País Valencià.
Adell Cerdà, Vicenta (1997): Recull de refranys valencians «A», p. 27. Comercial Denes, SL.
Lloc: Marina Baixa.
Ramón i Sapena, Regina L (2006): L'expressió dermatològica al llenguatge popular valencià amb especial referència a la comarca de la Marina Baixa «4.3. Parèmies. 4.2.1. Classificació temàtica per capítols. 4.2.1.1. Anatomia. Cul», p. 190. Universitat Miguel Hernández.
Lloc: Marina Baixa.
Ramón i Sapena, Regina L (2006): L'expressió dermatològica al llenguatge popular valencià amb especial referència a la comarca de la Marina Baixa «4.3. Parèmies. 4.2.1. Classificació temàtica per capítols. 4.2.1.1. Anatomia. Peu», p. 210. Universitat Miguel Hernández.

Qui s'allarga més que els llençols (o més que no pot) mostra els peus

2 fonts, 1999.
No s'ha de gastar més del que es guanya.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «La dona i l'home. El cos i les seves parts», p. 222. Edicions 62.
Lloc: Marina Baixa.
Ramón i Sapena, Regina L (2006): L'expressió dermatològica al llenguatge popular valencià amb especial referència a la comarca de la Marina Baixa «4.3. Parèmies. 4.2.1. Classificació temàtica per capítols. 4.2.1.1. Anatomia. Peu», p. 210. Universitat Miguel Hernández.

Qui s'estira més que es llençol, mostra es peus

2 fonts, 1995.
Qui gasta més que lo que guanya, prest estarà endeutat.
Lloc: S'Arenal.
Alzamora Bisbal, Jaume (1995): S'Unió de S'Arenal, 103 «Espigolant dins l'antigor (IV). Refranys», p. 23. S'Unió de S'Arenal.
Lloc: Mallorca.
Riera Jaume, Antoni (1999): Així xerram a Mallorca. Aplec d'expressions populars en sentit figurat «Tercera part. Aplec d'expressions (orde temàtic). Capítol VII. Conducta Sèrie B. Imprudència. Refranys», p. 125. Hora Nova.

Qui allarga els peus més de lo que presta el llançol, es queda destapat

1 font, 2006.
Lloc: Marina Baixa.
Ramón i Sapena, Regina L (2006): L'expressió dermatològica al llenguatge popular valencià amb especial referència a la comarca de la Marina Baixa «4.3. Parèmies. 4.2.1. Classificació temàtica per capítols. 4.2.1.1. Anatomia. Peu», p. 210. Universitat Miguel Hernández.

Qui allarga els peus més del que el llançol presta; es queda destapat

1 font, 1989.
De: Martí Gadea.
Lloc: País Valencià.
Romà Font, Francesc (1989): Refranyer popular «Q», p. 276. Institut Alacantí de Cultura Juan Gil-Albert.

Qui allarga més els pèus qu'el llançòl, es queda destapat

1 font, 1928.
Lloc: País Valencià.
Alberola Serra, Estanislau; Peris Fuentes, Manuel (1928): Refraner valenciá «Apendis. Q», p. 341. Editorial Arte y Letras.

Qui allarga més els peus que el llençol, es destapa

1 font, 2011.
Lloc: País Valencià.
Sanxis i Forriols, Joan Lluís (2011): Saviesa popular. Recull de refranys i frases fetes «Capítol VII: Maneres de ser (tipus socials). Atrevit, audaç, valent», p. 164. Eixam Edicions.

Qui allarga més els peus que el llençol, es queda amb els peus a l'aire

1 font, 2008.
Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «Cos humà». Web.

Qui allarga mes los peus que la flassada se queda destapat

1 font, 1915.
Que el que fa algo superior a les seves forces s'estrella. De: Martí Cohí, Josep (1916-17).
Lloc: Arrabal de Jesús (Tortosa).
Fons Tomàs Carreras i Artau. Institució Milà i Fontanals d'Investigació en Humanitats (CSIC, Barcelona) (1915): Qüestionaris de l'Arxiu d'Etnografia i Folklore de Catalunya. Signatura SIMURG: AMF-AEFC-0102-0073 «Ramellet d'adagis - http://simurg.bibliotecas.csic.es/viewer/image/990001435120304201/43/». Consejo Superior de Investigaciones Científicas.

Qui estira massa els llençols ensenya els peus

1 font, 1968.
I és ben cert que, als catalans, no ens agrada «estirar més el braç que la màniga», perquè sabem que «qui estira massa els llençols ensenya els peus».
Llorens i Jordana, Rodolf (1968): Com han estat i com som els catalans «II. Com han estat. 16. El treball i l'estalvi», p. 203. Editorial Pòrtic.

Qui s'allarga mes que el llansòl mostra'ls peus

1 font, 1877.
Lloc: Balears.
Ferrà i Perelló, Bartomeu (1877): Brins y gavelles (adagis y modismes), p. 430. Museo Balear de Historia y Literatura, Ciencias y Artes.

Qui s'allarga més que els llençols ensenya els peus

1 font, 1951.
Amades i Gelats, Joan (1951): Folklore de Catalunya. Cançoner «Refranys del diner», p. 1168. Editorial Selecta-Catalonia.

Qui s'allarga més que els llençols mostra els peus

1 font, 1993.
Vol dir que qui gasta més del que guanya, acaba arruïnant-se.
Pons Lluch, Josep (1993): Refranyer menorquí «113 Allarga», p. 29. Institut Menorquí d'Estudis.

Qui s'allarga més que els llençols té fred de peus

1 font, 2006.
Festa.cat (2006): Festa.cat «Dites catalanes populars». Web.

Qui s'allarga més que els llençols, ensenya els peus

1 font, 1989.
Farell i Domingo, Joan (1989): Refranyer tèxtil català «De la indumentària. El llençol», p. 132. Editorial Ausa.

Qui s'allarga més que la tapadora es queda destapat

1 font, 2010.
Lloc: Alberic (Ribera Alta).
Pàmies i Riudor, Víctor (2010): Top ten de refranys catalans. Web.

Qui s'allarga més que no pot / o qui s'allarga més que es llençol, mostra es peus

1 font, 2003.
Lloc: Mallorca.
Fuster, Miquel (2003): Refranyer popular de l'illa de Mallorca «Refranys. Q», p. 60. Consell de Mallorca.

Qui s'allarga més que'ls llençols / treu els peus

1 font, 1969.
Griera, Antoni (1969): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - IX - JA-LLUTA «Llençol», p. 157. Edicions Polígrafa.

Qui s'allarga mes que's llançols, mostra es peus

1 font, 1915.
De: Ferrer Ginard, Andreu (1917-18).
Lloc: Mitjorn Gran (Menorca).
Fons Tomàs Carreras i Artau. Institució Milà i Fontanals d'Investigació en Humanitats (CSIC, Barcelona) (1915): Qüestionaris de l'Arxiu d'Etnografia i Folklore de Catalunya. Signatura SIMURG: AMF-AEFC-0104-0039 «Refranys económics. Economia - http://simurg.bibliotecas.csic.es/viewer/image/990001434210304201/531/». Consejo Superior de Investigaciones Científicas.

Qui s'estira més que el llençol, / ensenya els peus

1 font, 1969.
Equivalent en francès: Qui s'étire plus que le drap de lit, / montre les pieds.
Lloc: Catalunya del Nord.
Guiter, Henri (1969): Proverbes et dictons catalans «El seny / Le bon sens», p. 404. Robert Morel Editeur.