Interj. Onomat.: Gloc-gloc, xau-xau.
La guatlla venturera ¿d'on vindria, / i com passa la mar ampla d'un vol? / El seu glop-glop desperta una alegria / feta de terra, d'herba, d'aigua i sol (Josep Sebastià Pons, «La guatlla», «Canta Perdiu», 1925).
Glop-glop
1 recurrència. Primera citació: 2002.