Paremiologia catalana comparada digital

Glu-glu

6 recurrències en 3 variants. Primera citació: 1926.

Glu-glu

3 fonts, 1926.
M., onomatopeia del crit del galldindi o del pas d'un líquid per un recipient estret.
Equivalent en castellà: Glu-glú.
Ofegar-se; beure; crit de l'indiot.
Lloc: Illes Balears.
Algú que s'ofega en una piscina.
Lloc: Illes Balears.
Interj. Onomatopeia del soroll que fa un líquid en entrar dins un recipient o conducte estret, com per exemple el que fa algú quan beu o quan s'ofega, i del que fa un líquid en bombollejar, i també del so que fa el gall dindi.
Ell esclafí una rialla grassa, tremolosa, com el glu-glu d'un gall dindi que tingués la gola embussada (Víctor Català, «Idil·li xorc», «Drames rurals», 1902).

Glu-glu-glu

1 font, 1991.
Beure.
Lloc: Illes Balears.

Glu, glu

1 font, 1991.
Ofegar-se, beure…
Lloc: Illes Balears.