Paremiologia catalana comparada digital

Gluc-gluc

4 recurrències. Primera citació: 1926.
Onomatopeia del soroll que fa un líquid en entrar per un conducte estret.
El señó Melià se posa en Tach entre ses cames, li obri sa boca, y gluch-gluch, li entima dins sa gargamella tot es such, Roq. 30.
Lloc: Mall.
Alcover, A. M.; Moll, F. de B. (1926): Diccionari Català-Valencià-Balear VI «Gluc-gluc». Editorial Moll.
Ofegar-se; entrar líquid per conducte estret.
Lloc: Illes Balears.
Bassa, Ramon; Cabot, Miquel; Díaz, Ramon; Lladonet, Joan; Pastor, Immaculada (1991): Llengua de pedaç. Onomatopeies i embarbussaments. Classifiació i ús didàctic «2. Les onomatopeies: definició i ús didàctic. 2.2.1. Índex general d'onomatopeies», p. 64. Editorial Moll.
Onomatopeia del soroll dels líquids en escolar-se per un forat.
Griera, Antoni (1969): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - VIII - GAB-IXET «Gluc-gluc», p. 139. Edicions Polígrafa.
Interj. Onomat.: Glac-glac, gloc-gloc.
[…] una mica endins, l'aigua va començar a fer bombolletes. Gluc, gluc, feien, gluc, gluc. Jugaven a néixer i a morir […] (Mercè Rodoreda, «Una carta», «La meva Cristina i altres contes», 1967).
Riera-Eures, Manel; Sanjaume, Margarida (2002): Diccionari d'onomatopeies i mots de creació expressiva «G», p. 111. Edicions 62.