Sinònim: V. Glup.
Riera-Eures, Manel; Sanjaume, Margarida (2010): Diccionari d'onomatopeies i altres interjeccions. Amb equivalències en anglès, espanyol i francès «Diccionari. G», p. 84. Eumo Editorial.
Glups!
14 recurrències en 4 variants. Primera citació: 2002.
Glub
2 fonts, 2002.
Sinònim: V. Glup.
Interj. Onomat.: Glup.
[Una oca s'empassa un anell:] —Som-hi! Coll avall s'ha dit… Glub (Marc i Pep Brocal, «Maurici Bonull», a «Cavall Fort», 784, 1995).
Glubs
2 fonts, 2002.
Sinònim: V. Glup.
Interj. Onomat.: Glup.
—Sap continuar? / Roger reparà la pissarra, farcida de nombres. / —Glubs… (Pau Farner, «El cavaller i la fortuna», 1986).
Glup
2 fonts, 2002.
Onomatopeia del soroll d'empassar-se saliva davant un perill o una situació conflictiva o anguniosa, o en senyal de vergonya.
Quan es va adonar que la seguien en aquell carreró tan fosc, va empassar saliva, glup!, i va arrencar a córrer.
Sinònim: Glub | Glubs | Glups.
Equivalent en anglès: Gulp | Oop | Oops | Whoops.
Onomatopeia del soroll d'empassar-se saliva davant un perill o una situació conflictiva o anguniosa, o en senyal de vergonya.
Quan es va adonar que la seguien en aquell carreró tan fosc, va empassar saliva, glup!, i va arrencar a córrer.
Sinònim: Glub | Glubs | Glups.
Equivalent en castellà: Glug | Glubs.
Onomatopeia del soroll d'empassar-se saliva davant un perill o una situació conflictiva o anguniosa, o en senyal de vergonya.
Quan es va adonar que la seguien en aquell carreró tan fosc, va empassar saliva, glup!, i va arrencar a córrer.
Sinònim: Glub | Glubs | Glups.
Equivalent en francès: Gloup | Gloups | Glup | Oups.
Onomatopeia del soroll que fa algú en empassar-se de cop i sense voler alguna cosa.
—En Xavier va agafar l'ou dur, se'l va ficar a la boca i, glup! se'l va empassar. Però era de guatlla, eh!
Sinònim: Glub.
Equivalent en anglès: Gulp.
Onomatopeia del soroll que fa algú en empassar-se de cop i sense voler alguna cosa.
—En Xavier va agafar l'ou dur, se'l va ficar a la boca i, glup! se'l va empassar. Però era de guatlla, eh!
Sinònim: Glub.
Equivalent en castellà: Glub | Glubs.
Onomatopeia del soroll que fa algú en empassar-se de cop i sense voler alguna cosa.
—En Xavier va agafar l'ou dur, se'l va ficar a la boca i, glup! se'l va empassar. Però era de guatlla, eh!
Sinònim: Glub.
Equivalent en francès: Gloup | Gloups | Vloup.
Sinònim: V. Glu-glu 2 | Glu-glu 3.
Interj. Onomat.: Glu-glu. També onomatopeia del soroll que fa algú en empassar-se saliva davant un perill, una situació conflictiva, anguniosa o en sorprendre's molt, i també en empassar-se de cop i sense voler alguna cosa.
És un silenci amb brunzir de borinots i el glup, glup de l'aigua de la piscina (Maria Aurèlia Capmany, «Compta'ls bé, que tots hi són», 1984).
Glups
2 fonts, 2002.
Sinònim: V. Glup 1.
Interj. Onomat.: Glup (empassar-se saliva).
Com que jo no deia res, el Serra va deglotir saliva (sorollosament, glups) i es va tombar cap a la morena del cotxe (Andreu Martín, «Zero a l'esquerra», 1993).