Paremiologia catalana comparada digital

Gos d'atura, la millor ajuda

10 recurrències en 3 variants. Primera citació: 1928.

Gos d'atura, la millor ajuda

7 fonts, 1928.
Amades i Gelats, Joan (1951): Folklore de Catalunya. Cançoner «Refranys de pastor», p. 1032. Editorial Selecta-Catalonia.
Lloc: Lleida.
Anyell, J (1928): Vida lleidatana, Any III, Núm. 49 i 50 (1 de maig de 1928) «Refraner. XXXVI. Del bestiar de llana», p. 193. Vida Lleidatana. Revista quinzenal il·lustrada.
Busquets i Molas, Esteve (1987): Els animals segons el poble «gos, gossa», p. 129. Editorial Millà.
Daban, Àngel (2006): www.angeldaban.com - Dites i refranys «Dites i refranys d'animals domèstics i de granja». Web.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «XI. Els animals. Gossos i gats», p. 469. Edicions 62.
Lloc: Pla de l'Estany.
Plana i Payraló, Miquel; Puntí i Sants, Teresa (1990): Dites i refranys populars de la comarca del Pla de l'Estany «Moralitat», p. 18. Ajuntament de Banyoles.
Sabaté i Rodié, Teresa; Culla i Perarnau, Rita (1992): Una guineu tranquil·la. Col·lecció «Folklore, 8», p. 15. Editorial Miguel A. Salvatella.

Gos d'atura, / la millor ajuda

2 fonts, 1932.
[...] Des de la introducció del gos d'atura l'ofici de pastor ha pres un caire completament diferent del que tenia abans: és molt més descansat, puix que es pot dir que el gos és el qui fa la feina, notablement molta més que el pastor, que avui de fet no fa sinó dirigir el gos.
Amades i Gelats, Joan (1932): Vocabulari dels pastors «Gos d'atura o de tura», p. 150. Butlletí de Dialectologia Catalana.
Amades i Gelats, Joan (1932): Vocabulari dels pastors «Proverbis. II. Refranyer pastoral», p. 234. Butlletí de Dialectologia Catalana.

Gos de atura, / la millor ajuda

1 font, 1967.
Griera, Antoni (1967): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - II - BAB-BUV «Bestiar», p. 153. Edicions Polígrafa.