Paremiologia catalana comparada digital

Governa'm bé i digues-me moro

6 recurrències en 5 variants. Primera citació: 1926.

Governa'm bé i digues-me moro

2 fonts, 1989.
Conca, Maria (1993): Els refranys catalans «El poder instituït. Govern», p. 217. Edicions Tres i Quatre.
De: Alberola.
Lloc: País Valencià.
Romà Font, Francesc (1989): Refranyer popular «G», p. 164. Institut Alacantí de Cultura Juan Gil-Albert.

Gobèrnam be y díguesme mòro

1 font, 1928.
Lloc: País Valencià.
Alberola Serra, Estanislau; Peris Fuentes, Manuel (1928): Refraner valenciá «G», p. 126. Editorial Arte y Letras.

Governa'm bé i digues-me mòro

1 font, 2012.
De: Figuera Tomás, Pere Antoni.
Lloc: Mallorca.
Font: Diccionari mallorquí-castellá, de 1840.
Mir de la Fuente, Tomás (2012): Los refranes jurídicos castellanos y mallorquines «II. Sobre los refranes jurídicos castellanos y mallorquines. 3. b) 1) Refranes y dichos», p. 69. Real Academia de Jurisprudencia y Legislación de las Illes Balears.

Governa'm bé, i digues-me moro

1 font, 1926.
Lloc: Val.
Alcover, A. M.; Moll, F. de B. (1926): Diccionari Català-Valencià-Balear VI «Governar Refr. b)». Editorial Moll.

Governa'm vé i digues-me moro

1 font, 2011.
Governar: Donar aixopluc, vestir i parar taula a algú. Moro: S. f., insult. Es diu d'aquell que ho suporta tot mentre el mantinguem o li deixen fer.
Lloc: País Valencià.
Sanxis i Forriols, Joan Lluís (2011): Saviesa popular. Recull de refranys i frases fetes «Capítol VII: Maneres de ser (tipus socials). Aprofitador, aprofitat», p. 160. Eixam Edicions.