Expressió afectuosa amb què les mares i mainaderes acaronen els infantons, i que és una onomatopeia dels primers balbuceigs d'aquests.
Lloc: Mall., Men.
Gu-gu
2 recurrències. Primera citació: 1926.
Interj. Onomatopeia del so que fan els infants en balbotejar.
[…] Mira cap al lloc on li arriba la veu de l'àvia i després es mira a ell assegut a terra, tan quietet, tan bon minyó. Aquesta àvia! / —Gu-gu-gu! —li respon enèrgic (M. Àngels Bogunyà, «Embolica que fa fort!», 1991).