Adv. i interj. d'aprovació, usat generalment amb ironia.
Guapo! Vós sou una espècie d'òliba, Roq. 38 | Guapo, home, guapo! Espatlla-ho tot, Vilanova Obres, xi, 12.
Equivalent en castellà: Bien | Bonito.
Guapo!
8 recurrències en 5 variants. Primera citació: 1857.
Guapo
3 fonts, 1857.
Aprobacion.
Interjecció usada amb to irònic per a indicar tot el contrari.
Interjecció de sorpresa.
Dius que t'han robat el gos? Guapo! Esta sí que està bona!
Guapo guapo!
1 font, 2016.
Afirmació contundent.
I guapo guapo que em va tornar els diners.
Lloc: Olot (Garrotxa).
Guapo!
1 font, 2007.
Lloc: Ontinyent (La Vall d'Albaida).
Guapo! (cast.)
1 font, 2014.
Exclamació d'aprovació o d'acceptació com a cert o convenient d'allò que una persona afirma. Sorgeix en diàlegs entre dues persones. El vocable és també un castellanisme amb el mateix significat: agraciat, atractiu, bonic, preciós.
Ahir vaig llaurar lo bancal dels garrofers. Guapo!
Lloc: L'Ampolla (Baix Ebre).
Guapos!
1 font, 1985.
Iròn. Exclamació en presència d'un fet desagradable, o. ex.: quan una apagada de llums ens deixa a fosques.