Paremiologia catalana comparada digital

Guilles, sastres i dones, ni a l'infern els volen

8 recurrències en 4 variants. Primera citació: 1936.

Gralles, sastres i dones, ni a l'infern les volen

3 fonts, 1951.
Amades i Gelats, Joan (1951): Folklore de Catalunya. Cançoner «Refranys del dimoni», p. 1180. Editorial Selecta-Catalonia.
Farell i Domingo, Joan (1989): Refranyer tèxtil català «Del sastre. El sastre gandul, brut i pollós», p. 97. Editorial Ausa.
Són estridents.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «El calendari. Les festes mòbils i generals», p. 173. Edicions 62.

Guilles, sastres i dones, ni a l'infern els volen

3 fonts, 1936.
Amades i Gelats, Joan (1951): Folklore de Catalunya. Cançoner «Refranys de les dones», p. 1192. Editorial Selecta-Catalonia.
Amades i Gelats, Joan (1936): Refranyer de les dones «L'ésser», p. 33. Edicions l'Agulla de Cultura Popular.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «XI. Els animals. Altres animals», p. 472. Edicions 62.

Corbs, sastres i dones, ni a l'infern els volen!

1 font, 1986.
Lloc: Catalunya del Nord.
Gual, Ramon (1986): Terra Nostra, 59 - Elements de folklore «Lo que es diu parlant… del Dimoni», p. 22. Terra Nostra.

Guilles, metges i dones ni a l'infern les volen

1 font, 1987.
Griñó i Garriga, David (1987): Metges i apotecaris segons el refranyer, p. 4. Autoedició.