Paremiologia catalana comparada digital

Ha!

4 recurrències en 2 variants. Primera citació: 1926.

Ha!

3 fonts, 1926.
Interj. Expressa sorpresa, dolor, alegria, entusiasme, etc.
Ha las mesquí!, Llull Gentil 7 | Ha reina! açò volíets vós hoir?, Pere IV, Cròn. 65 | Ha sancta Maria val! dix Tirant, Tirant, c. 67 | Ha desditxat de mi!, Lacavalleria Gazoph. (En aquest ús, modernament s'escriu ah).
Alcover, A. M.; Moll, F. de B. (1926): Diccionari Català-Valencià-Balear VI «Ha! 1». Editorial Moll.
Per mostrar incredulitat i desafiament.
Gomà, Enric (2024): La tarda de Catalunya Ràdio «Puja aquí dalt i balla! Ara hi corro! En català tenim mil maneres de mostrar rebuig». Catalunya Ràdio.
Interjecció de sorpresa.
Griera, Antoni (1969): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - VIII - GAB-IXET «Ha! 1», p. 239. Edicions Polígrafa.

Ha

1 font, 2002.
Interj. Expressa incredulitat o desafiament. De creació expressiva.
Que quan et vegin a tu et regalaran un cardo! / —Ha, em sents? Ha! A mi en Vicentet Viaducte em regalarà una rosa florentina […] (Maite Carranza, «Frena, Càndida, frena!», 1993).
Riera-Eures, Manel; Sanjaume, Margarida (2002): Diccionari d'onomatopeies i mots de creació expressiva «H», p. 119. Edicions 62.