Paremiologia catalana comparada digital

Ha, ha, ha!

2 recurrències. Primera citació: 2002.

Ha, ha, ha

2 fonts, 2002.
Onomatopeia expressiva del riure. Amb la «e» sobretot quan és irònic. Amb la «i» sobretot quan és burleta. Amb la «o» sobretot quan és exagerat. Amb la «u» sobretot quan és groller.
Sinònim: He, he, he | Hi, hi, hi | Ho, ho, ho | Hu, hu, hu.
Lloc: Vic (Osona).
Interj. Onomatopeia del so que es fa en riure.
I vaig sentir el riure d'en Quimet, ha, ha, ha… (Mercè Rodoreda, «La plaça del Diamant», 1962).