Interj. de rissa.
Equivalent en castellà: Ha, ha, ha; hi, hi, hi.
Ha, ha, ha!
8 recurrències en 2 variants. Primera citació: 1864.
Ha, ha, ha
4 fonts, 1864.
Interj. de rissa.
Equivalent en llatí: Ah, ha, ha.
Onomatopeia expressiva del riure. Amb la «e» sobretot quan és irònic. Amb la «i» sobretot quan és burleta. Amb la «o» sobretot quan és exagerat. Amb la «u» sobretot quan és groller.
Sinònim: He, he, he | Hi, hi, hi | Ho, ho, ho | Hu, hu, hu.
Lloc: Vic (Osona).
Onomatopeia del so que es fa en riure. Les hacs són aspirades, [ha ha ha].
—Sí, és d'aquells que molt hi, hi, hi!, ha, ha, ha!, però a l'hora de la veritat, res.
Equivalent en anglès: Cackle cackle | Ha-ha-ha | Hah, hah | Har har har | Haw-haw | Haw haw haw.
Onomatopeia del so que es fa en riure. Les hacs són aspirades, [ha ha ha].
—Sí, és d'aquells que molt hi, hi, hi!, ha, ha, ha!, però a l'hora de la veritat, res.
Equivalent en castellà: Ja, ja, ja | Jajay | Juá juá.
Onomatopeia del so que es fa en riure. Les hacs són aspirades, [ha ha ha].
—Sí, és d'aquells que molt hi, hi, hi!, ha, ha, ha!, però a l'hora de la veritat, res.
Equivalent en francès: Ah ah | Ha ha ha.
Interj. Onomatopeia del so que es fa en riure.
I vaig sentir el riure d'en Quimet, ha, ha, ha… (Mercè Rodoreda, «La plaça del Diamant», 1962).
Ha!, ha!, ha!
1 font, 1997.
Expressió imitant una rialla estrepitosa.