Interj. de rissa.
Equivalent en castellà: Ha, ha, ha; hi, hi, hi.
Ha, ha, ha!
10 recurrències en 3 variants. Primera citació: 1864.
Ha, ha, ha
5 fonts, 1864.
Interj. de rissa.
Equivalent en llatí: Ah, ha, ha.
Onomatopeia expressiva del riure. Amb la «e» sobretot quan és irònic. Amb la «i» sobretot quan és burleta. Amb la «o» sobretot quan és exagerat. Amb la «u» sobretot quan és groller.
Sinònim: He, he, he | Hi, hi, hi | Ho, ho, ho | Hu, hu, hu.
Lloc: Vic (Osona).
Es fa servir el signe d'exclamació en algunes expressions en què es vulgui marcar èmfasi. També s'hi pot posar una coma, tot i que és menys freqüent. De: Optimot.
Sinònim: Ha! ha! ha!
Font: Fitxa 6673/2.
Onomatopeia del so que es fa en riure. Les hacs són aspirades, [ha ha ha].
—Sí, és d'aquells que molt hi, hi, hi!, ha, ha, ha!, però a l'hora de la veritat, res.
Equivalent en anglès: Cackle cackle | Ha-ha-ha | Hah, hah | Har har har | Haw-haw | Haw haw haw.
Onomatopeia del so que es fa en riure. Les hacs són aspirades, [ha ha ha].
—Sí, és d'aquells que molt hi, hi, hi!, ha, ha, ha!, però a l'hora de la veritat, res.
Equivalent en castellà: Ja, ja, ja | Jajay | Juá juá.
Onomatopeia del so que es fa en riure. Les hacs són aspirades, [ha ha ha].
—Sí, és d'aquells que molt hi, hi, hi!, ha, ha, ha!, però a l'hora de la veritat, res.
Equivalent en francès: Ah ah | Ha ha ha.
Interj. Onomatopeia del so que es fa en riure.
I vaig sentir el riure d'en Quimet, ha, ha, ha… (Mercè Rodoreda, «La plaça del Diamant», 1962).
Ha, ha, ha!
1 font, 2016.
L'expressió que s'utilitza per imitar el so que es fa en riure és «ha! ha! ha!» (o «ha, ha, ha!»), en què la «h» és aspirada i sona igual, per tant, que la «h» del verb «halar» ('menjar') i la de la interjecció «ehem». De: Optimot.
Font: Fitxa 5976/4.
Ha!, ha!, ha!
1 font, 1997.
Expressió imitant una rialla estrepitosa.