Paremiologia catalana comparada digital

He, he, he!

4 recurrències. Primera citació: 2002.

He, he, he

2 fonts, 2002.
Onomatopeia del so que es fa en riure, sobretot d'una manera irònica o malèvola.
—He, he, he! Ara és la meva…
Equivalent en anglès: Ha-ha | He-he | Heh, heh, heh | Tee, hee |.
Onomatopeia del so que es fa en riure, sobretot d'una manera irònica o malèvola.
—He, he, he! Ara és la meva…
Equivalent en castellà: Je, je, je.
Onomatopeia del so que es fa en riure, sobretot d'una manera irònica o malèvola.
—He, he, he! Ara és la meva…
Equivalent en francès: Eh eh eh | Hé hé.
Interj. Onomatopeia del so que es fa en riure, sobretot d'una manera irònica.
A riure de seguida! De seguida! He, he, he! (Àngel Guimerà, «Terra baixa», 1897).