Onomatopeia del so que es fa en riure, sobretot d'una manera irònica o malèvola.
—He, he, he! Ara és la meva…
Equivalent en anglès: Ha-ha | He-he | Heh, heh, heh | Tee, hee |.
He, he, he!
5 recurrències en 2 variants. Primera citació: 2002.
He, he, he
2 fonts, 2002.
Onomatopeia del so que es fa en riure, sobretot d'una manera irònica o malèvola.
—He, he, he! Ara és la meva…
Equivalent en castellà: Je, je, je.
Onomatopeia del so que es fa en riure, sobretot d'una manera irònica o malèvola.
—He, he, he! Ara és la meva…
Equivalent en francès: Eh eh eh | Hé hé.
Interj. Onomatopeia del so que es fa en riure, sobretot d'una manera irònica.
A riure de seguida! De seguida! He, he, he! (Àngel Guimerà, «Terra baixa», 1897).
He, he, he!
1 font, 2016.
Altres variants d'aquesta onomatopeia són he, he, he! (rialla irònica), hi, hi, hi! (rialla histèrica o burleta), ho, ho, ho! (rialla exagerada) i fins i tot hu, hu, hu! (rialla grollera). Cal evitar d'escriure ja! ja! ja!, com es fa sovint, ja que la j representa un so (el mateix que el de la g de gent) molt diferent del que es fa quan es riu. De: Optimot.
Font: Fitxa 5976/4.