Interj., repetida i amb la «h» aspirada, serveix per a grafiar la rialla de to agut o histèric.
Equivalent en castellà: Ji, ji.
Hi!
2 recurrències. Primera citació: 1926.
Hi
2 fonts, 1926.
Interj. Onomatopeia del soroll del plor.
—Ja tens una capella: los nois no demanen aquestes coses. / —Doncs jo sí; jo vull que me'l compri… hi, hi, hi! / —I ara! De què plorem? Que va de bo? / —Hi, hi! /Emili Vilanova, «Lo primer amor», «Lo primer amor i altres narracions», 1879-1906).