Paremiologia catalana comparada digital

Qui no té feina, Déu (o el dimoni) li'n dona

41 recurrències en 25 variants. Primera citació: 1928.

Qui no té faena, Déu li'n dóna

13 fonts, 1980.
Agulló, Vicent (2021): Música, festa i parèmia «11.3. Déu i Setmana Santa». Blogger.
Lloc: Càlig.
Centre de Cultura Pere de Balaguer (2001): Revista Vila de Càlig, 14 «Dites populars de Càlig - https://viladecalig.blogspot.com/2007/06/dites-populars-de-clig.html». Web.
Common Voice (2018): Proverbis. Web.
De: Soleriestruch, Eduard.
Lloc: La Ribera.
Font: Refranyer de la Ribera.
Gómez, Diego (2013): «Refranyer del treball i dels diners - https://www.diarilaveu.com/veu/27665/refranyer-del-treball-i-dels-diners». Diari la Veu.
Lloc: Carcaixent (Ribera Alta).
Perles de Carcaixent (2006): Perles de Carcaixent «Dites, refranys i frases fetes». Web.
Lloc: País Valencià.
Romà Font, Francesc (1989): Refranyer popular «Q», p. 290. Institut Alacantí de Cultura Juan Gil-Albert.
Lloc: Ontinyent (La Vall d'Albaida).
Sanchis Carbonell, Josep (2007): Bocaviu. Bocins de llengua de transmissió oral i escrita arreplegats a Ontinyent «Sentències i refranys. Q», p. 168. Edicions Víctor.
Lloc: Cocentaina (Comtat).
Serveis Lingüístics de l'Ajuntament de Cocentaina (2010): SL Cocentaina. Ajuntament de Cocentaina.
Lloc: Ribera.
Soleriestruch, Eduard (1980): Refranyer de la Ribera «Faena i treball», p. 72. J. Huguet Pascual, editor.
Lloc: Carcaixent (Ribera Alta).
Tarrago (2006): Perles de Carcaixent «Dites,refranys i frases fetes». Web.
Lloc: L'Alcúdia (Ribera Alta del Xúquer).
Trescolí Bordes, Oreto (2010): «Dites valencianes». Correu electrònic.
Lloc: País Valencià.
Valencià Grau Mitjà (2009): Valencià Grau Mitjà «Refranys - https://mitjaedu.wordpress.com/2009/12/31/refranys/». Web.
Verdú, Jordi Raül (2010): La velleta refranyera, p. 36. Edicions del Bullent.

A qui no té faena, Déu li'n dóna

3 fonts, 2011.
Common Voice (2018): Proverbis. Web.
Es diu irònicament com a lament quan estant carregat de feina o preocupacions en sobrevé alguna altra d'afegida.
Sinònim: Similar: Qui no té fills, té nebots | Contrari: Qui no té res que fer, el gat pentina.
Equivalent en castellà: Éramos pocos y parió la burra | Éramos pocos y parió la abuela | Cuando el diablo se aburre, mata moscas con el rabo.
Gisbert, Adolf (2011): Refranyer temàtic «Activitats humanes, comportament, salut i fortuna», p. 189. Web.
Es diu, irònicament, d'aquelles ocupacions sobrevingudes i laborioses que hom hauria volgut evitar.
Sinònim: Qui no té faena, el gat pentina.
Verbofília. Populogis (2012): Verbofília. Populogis «http://rbn.jimdo.com/verbof%C3%ADlia/populogis/». Web.

Qui no té faena, Déu li'n dona

3 fonts, 2018.
Lloc: País Valencià.
Cervera Sanz, Miguel (2018): Refranyer valencià «Advertències, consells i reflexions», p. 121. Editorial Sargantana.
Quan algú en comptes de fer algo de trellat no para de fer el moniato.
Defensa del valenciano (2022): «https://twitter.com/ddelvalensiano/status/1548935334385405952». Twitter.
Lloc: Castelló de la Plana (Plana Alta).
Martínez Queral, Àlex (2021): On va la corda, va el poal «Q», p. 169. Autoedició.

A qui no té faena Déu li'n dóna

1 font, 2002.
Alfons Medrano, Daniel (2002): Gent de Roglet. Tradició oral a Otos «10. Refranys i expressions. 10.3 Relacionats amb la conducta humana», p. 86.

A qui no té faena deu li'n dona

1 font, 2010.
Lloc: Rafelguaraf (Ribera Alta).
Pàmies i Riudor, Víctor (2010): Top ten de refranys catalans. Web.

A qui no té faena, Déu li'n dona

1 font, 1989.
El mirar amunt, el dependre de factors climàtics no controlables i totalment imprevisibles, afavoreix la religiositat de l'home del camp; diverses són les mencions a Deu.
Lloc: Alcoi.
Agulló i Guerra, Alexandre (1989): Brots i esclafits verbals d'Alcoi «IV. Del món religiós», p. 38. Autoedició.

A qui no té faena, el dimoni li'n dóna

1 font, 1987.
Martí i Adell, Cristòfor (1987): El nostre refranyer «L'afany o la peresa, el treball i els treballadors», p. 78. Editorial l'Esquer.

A qui no té faena, lo dimoni li'n dona

1 font, 1997.
Lloc: Vinaròs.
Redó Vidal, Ramon (1997): Cançons i costums de Vinaròs «Dites populars que es diuen en Vinaròs», p. 270. Editorial Antinea.

A qui no te feina, el dimoni li'n dona o li'n mana

1 font, 2008.
Es diu de l'ociós que fa coses rares o roïns.
Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «Maneres de dir». Web.

Al que no té faena, Déu li'n dóna

1 font, 1980.
Lloc: Albal (Horta).
Hernández Sanchis, Jesús-Emilio (1980): Refraner albalenc «Refraner», p. 5. Anubar Ediciones.

Al que no té faena, Deu lin dona

1 font, 1928.
Lloc: País Valencià.
Alberola Serra, Estanislau; Peris Fuentes, Manuel (1928): Refraner valenciá «A», p. 15. Editorial Arte y Letras.

Al que no te faena, el dimoni li'n dona

1 font, 1996.
Lloc: País Valencià.
Comes i Nácher, Joan (1996): No queda lo dit, sino lo escrit. Recull de refrans valencians «A», p. 31. Promoció de Cultura Valenciana (del Sénia al Segura).

Al que no té feina, Déu li'n dóna

1 font, 1992.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada IV «F 347», p. 324. Columna Edicions.

Al qui no té faena Déu li'n dóna

1 font, 2010.
Lloc: Xàtiva (Costera).
Correu / Bataller Grau, Vicent (2010). Correu electrònic.

Al qui no té faena, Déu li'n dóna

1 font, 1989.
De: Alberola.
Lloc: País Valencià.
Romà Font, Francesc (1989): Refranyer popular «A», p. 62. Institut Alacantí de Cultura Juan Gil-Albert.

El que no té faena, Déu li'n dona

1 font, 2021.
Lloc: La Canyada del Trigo, Els Escandells (El Carxe).
Agulló, Vicent (2021): Música, festa i parèmia «11.3. Déu i Setmana Santa». Blogger.

El que no té faena, Dèu li'n dona

1 font, 2009.
Lloc: Teulada (La Marina Alta).
Llopis, Vicent (2009): Teulada «Refranys sobre religió». Web.

El que no té faena, el dimoni li'n dóna

1 font, 1933.
Irònic.
En tanta faena que tinc, i ara mira… la mateixa ambolicà… i es que el que no té faena, etc.
Lloc: País Valencià.
Borràs i Jarque, Joan M (1933): Boletín de la Sociedad Castellonense de Cultura, Tomo XV, Cuaderno IV (Julio-Agosto de 1934) «Refrans i modismes valencians. Proverbis i modismes (Refraner general). E», p. 242. Societat Castellonenca de Cultura.

Qui no té faena déu li'n dóna

1 font, 2010.
Lloc: L'Alcúdia (Ribera Alta).
Pàmies i Riudor, Víctor (2010): Top ten de refranys catalans. Web.

Qui no té faena Déu n'hi done

1 font, 1995.
Font: MS, CR.
Moret i Coso, Hèctor (1995): Lo Molinar. 3. Gèneres menors de la literatura popular «Fer i desfer», p. 34. Instituto de Estudios Turolenses.

Qui no té faena lo dimoni n'hi done

1 font, 1995.
Font: FE, FX.
Moret i Coso, Hèctor (1995): Lo Molinar. 3. Gèneres menors de la literatura popular «Fer i desfer», p. 34. Instituto de Estudios Turolenses.

Qui no té faena, déu li'n dóna

1 font, 2010.
Lloc: Montcada (l'Horta Nord, València).
Pàmies i Riudor, Víctor (2010): Top ten de refranys catalans. Web.

Qui no té feina, Deu li en dona

1 font, 1985.
Lloc: Murla (MM) i Pego (MP) (La Marina).
Llàcer i Bueno, Josep Joan (1985): 1.000 refranys de la Marina «Q», p. 45. Publicaciones de la Caja de Ahorros Provincial de Alicante.

Qui no té feina, Déu li'n dóna

1 font, 1987.
Lloc: Xàbia (Marina Alta).
Espinós i Quero, Antoni; Polo Villaseñor, Fernando (1987): Refraner de Xàbia, dins Xàbiga, núm. 3 (Estiu-tardor, 1987), pàg. 81-95 «Refraner de Xàbia. El refraner local. El món físic. El treball, la salut i la producció agrícola», p. 87. Xàbiga.

Qui no té feina, el dimoni li'n dóna

1 font, 1998.
Lloc: Alt Pirineu.
Farràs i Muntó, Elvira (1998): Ribera amunt són les boniques «III. El món econòmic i laboral. El treball», p. 66. Garsineu Edicions.