Paremiologia catalana comparada digital

Hi, hi, hi!

5 recurrències en 2 variants. Primera citació: 1907.

Hi, hi, hi

2 fonts, 2002.
Onomatopeia del soroll que es fa en riure d'una manera forçada, amb un to agut, i sobretot d'una manera histèrica o burleta. Les hacs són aspirada, [hi hi].
Reia d'una manera que se't clavava al cervell: hi, hi, hi!
Equivalent en anglès: Giggle | Hee, hee | Hee-hee-hee | Tee-hee | Tee, hee | Tehee | Titter.
Onomatopeia del soroll que es fa en riure d'una manera forçada, amb un to agut, i sobretot d'una manera histèrica o burleta. Les hacs són aspirada, [hi hi].
Reia d'una manera que se't clavava al cervell: hi, hi, hi!
Equivalent en castellà: Hi, hi, hi | Ji, ji, ji.
Onomatopeia del soroll que es fa en riure d'una manera forçada, amb un to agut, i sobretot d'una manera histèrica o burleta. Les hacs són aspirada, [hi hi].
Reia d'una manera que se't clavava al cervell: hi, hi, hi!
Equivalent en francès: Hi hi hi.
Interj. Onomatopeia del so que es fa en riure amb un to agut, sobretot d'una manera histèrica o burleta.
I la Rita tornava amb aquella mena de riure, hiiiii…, hiiiii… hi… un riure molt estrany (Mercè Rodoreda, «La plaça del Diamant», 1962).

Hi, hi, hi!

1 font, 1907.
Riure.
Sinònim: Ja, ja! (cast.).