Interj. Onomatopeia del so que es fa en riure amb un to agut, sobretot d'una manera histèrica o burleta.
I la Rita tornava amb aquella mena de riure, hiiiii…, hiiiii… hi… un riure molt estrany (Mercè Rodoreda, «La plaça del Diamant», 1962).
Hi, hi, hi!
2 recurrències en 2 variants. Primera citació: 1907.
Hi, hi, hi
1 font, 2002.
Hi, hi, hi!
1 font, 1907.
Riure.
Sinònim: Ja, ja! (cast.).