Hi, hi, hi!

6 recurrències en 2 variants. Primera citació: 1907.

Hi, hi, hi

2 fonts, 2002.

Onomatopeia del soroll que es fa en riure d'una manera forçada, amb un to agut, i sobretot d'una manera histèrica o burleta. Les hacs són aspirada, [hi hi].

Reia d'una manera que se't clavava al cervell: hi, hi, hi!

Onomatopeia del soroll que es fa en riure d'una manera forçada, amb un to agut, i sobretot d'una manera histèrica o burleta. Les hacs són aspirada, [hi hi].

Reia d'una manera que se't clavava al cervell: hi, hi, hi!

Equivalent en castellà: Hi, hi, hi | Ji, ji, ji.

Onomatopeia del soroll que es fa en riure d'una manera forçada, amb un to agut, i sobretot d'una manera histèrica o burleta. Les hacs són aspirada, [hi hi].

Reia d'una manera que se't clavava al cervell: hi, hi, hi!

Equivalent en francès: Hi hi hi.

Interj. Onomatopeia del so que es fa en riure amb un to agut, sobretot d'una manera histèrica o burleta.

I la Rita tornava amb aquella mena de riure, hiiiii…, hiiiii… hi… un riure molt estrany (Mercè Rodoreda, «La plaça del Diamant», 1962).

Hi, hi, hi!

2 fonts, 1907.

Riure.

Sinònim: Ja, ja! (cast.).

Altres variants d'aquesta onomatopeia són he, he, he! (rialla irònica), hi, hi, hi! (rialla histèrica o burleta), ho, ho, ho! (rialla exagerada) i fins i tot hu, hu, hu! (rialla grollera). Cal evitar d'escriure ja! ja! ja!, com es fa sovint, ja que la j representa un so (el mateix que el de la g de gent) molt diferent del que es fa quan es riu. De: Optimot.

Font: Fitxa 5976/4.