Paremiologia catalana comparada digital

Hi ha qui callant parla i qui parlant calla

6 recurrències en 3 variants. Primera citació: 1951.

Hi ha qui callant parla i qui parlant calla

4 fonts, 1951.
Amades i Gelats, Joan (1951): Folklore de Catalunya. Cançoner «Refranys del dret i de la justícia», p. 1138. Editorial Selecta-Catalonia.
Festa.cat (2006): Festa.cat «Dites catalanes populars». Web.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «IX. Els sentiments i les creences. Els sentiments i la moral», p. 399. Edicions 62.
Vallverdú, Josep (2012): El món dels refranys «Exemples de la vida de cada dia. 5. Refranys referits als sentiments i a la moral», p. 18. Universitat de Lleida.

Hi ha qui callant parla i parlant calla

1 font, 1990.
Lloc: Pla de l'Estany.
Plana i Payraló, Miquel; Puntí i Sants, Teresa (1990): Dites i refranys populars de la comarca del Pla de l'Estany «Moralitat», p. 21. Ajuntament de Banyoles.

Hi ha qui callant parla, i qui parlant calla

1 font, 2021.
Agulló, Vicent (2021): Música, festa i parèmia «08. Altres expressions musicals». Blogger.