Interj. Onomatopeia del soroll del singlot.
Una nosa que creixia, a la gola; un sacseig sobtat, i aquell horrible soroll: hip! I tornem-hi. Feia més de vuit hores que En Ricard tenia singlot […] (Cèsar August Jordana, «El singlot», «Tot de contes», 1929).