Amades i Gelats, Joan (1951): Folklore de Catalunya. Cançoner «Refranys geogràfics. Valencians», p. 1226. Editorial Selecta-Catalonia.
Homes de Benilloba, acudiu amb fesos, que ve un llop i una lloba de quinze mesos; porteu aixades i amb la pala rompeu-los als dos les barres
12 recurrències en 6 variants. Primera citació: 1928.
Homes de Benilloba, acudiu amb fesos
4 fonts, 1951.
Fesos són aixadells.
Sinònim: Homes de Benilloba, acudiu amb fesos, que ve un llop i una lloba de quinze mesos; porteu aixades i amb la pala rompeu-los als dos les barres.
Lloc: País Valencià.
Homes de Benilloba, acudiu amb fesos, que ve un llop i una lloba de quinze mesos; porteu aixades i amb la pala rompeu-los als dos les barres
4 fonts, 1951.
«Fesos», aixadells.
Fesos són aixadells.
Sinònim: Homes de Benilloba, acudiu amb fesos.
Lloc: País Valencià.
Hòmens de Benilloba / acudiu en fessos, / que ve un llop i una lloba / de quinze mesos: / porteu aixades, / i en la pala rompeu-los / als dos, les barres
1 font, 1992.
Font: Encisam, 152.
Hòmens de Benilloba, acudíu en fesos
1 font, 1928.
Lloc: País Valencià.
Hòmens de Benilloba, acudiu en fessos!
1 font, 1992.
S'aplica aquesta locució als qui són fanfarrons i s'acovarden. Els benillobuts acostumen portar a l'espatla el «fes» o aixartell. Alberola, Refr., 131, diu «feixos» per «fessos», segurament per error de transcripció o d'interpretació. De: Martí Gadea.
Font: Tipos, I, 111.
Homes de Benilloba, acudiu amb fessos
1 font, 1935.
Per demanar ajuda de manera irònica. «Fes», aixada estreta de suposat origen alarb.