Paremiologia catalana comparada digital

Honra perduda i aigua vessada, mai retornada

5 recurrències en 4 variants. Primera citació: 1951.

Honra perduda i aigua vessada, mai retornada

2 fonts, 1951.
Amades i Gelats, Joan (1951): Folklore de Catalunya. Cançoner «Refranys del dret i de la justícia», p. 1133. Editorial Selecta-Catalonia.
Lloc: Pla de l'Estany.
Plana i Payraló, Miquel; Puntí i Sants, Teresa (1990): Dites i refranys populars de la comarca del Pla de l'Estany «Moralitat», p. 21. Ajuntament de Banyoles.

Honra perduda i aiuga vesada mai retornada

1 font, 2006.
Festa.cat (2006): Festa.cat «Dites catalanes populars». Web.

Honra perduda iaigua vessada, mai retornada

1 font, 1999.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «IX. Els sentiments i les creences. Els sentiments i la moral», p. 399. Edicions 62.

L'honra és com un poval d'aigua, que quan s'aboca ja no es pot arroplegar

1 font, 2014.
O sentències d'una saviesa que no queda desmentida per la seva obvietat.
Lloc: L'Ampolla (Baix Ebre).
Comí Gallimó, Guillem (2014): Crema el món i que ningú ho sàpigue. Diccionari de vocables, refranys i maneres de dir de l'Ampolla «Introducció», p. 14. Autoedició.