Paremiologia catalana comparada digital

Honradament

Adv. Amb honra; de manera que fa honor.
Si la muyler venz, retenga-la son marit honradament, Usatge 107 (Anuari IEC, i, 300) | Fou reebut molt honradament e alegre, Pere IV, Cròn. 50 | Lo dalfí lo rebé molt honradament, Paris e Viana 23.
Alcover, A. M.; Moll, F. de B. (1926): Diccionari Català-Valencià-Balear VI «Honradament 1». Editorial Moll.
Adv. Amb honradesa.
Dexi'm anar a guanyar la vida honradament, Vilanova Obres, xi, 205.
Equivalent en castellà: Honradamente.
Alcover, A. M.; Moll, F. de B. (1926): Diccionari Català-Valencià-Balear VI «Honradament 2». Editorial Moll.
Adv. m.
Equivalent en castellà: Honradamente.
Esteve, Joaquin; Belvitges, Joseph; Juglá y Font, Antonio (1805): Diccionario catalan-castellano-latino. Tomo II «Honradament», p. 6.
Adv. m.
Equivalent en llatí: Honorate, honorifice.
Esteve, Joaquin; Belvitges, Joseph; Juglá y Font, Antonio (1805): Diccionario catalan-castellano-latino. Tomo II «Honradament», p. 6.