Paremiologia catalana comparada digital

Hu, hu, hu!

1 recurrència. Primera citació: 2002.

Hu, hu, hu

1 font, 2002.
Interj. Onomatopeia del so que es fa en riure, sobretot d'una manera grollera i, de vegades, bestial.
Aleshores, l'home, com revenint-se, desvià les ninetes amagades i es posà a riure també. / —Hu, hu, hu!… Bones tardes… (Víctor Català, «Solitud», 1905).