Paremiologia catalana comparada digital

Hu, hu, hu!

4 recurrències. Primera citació: 2002.

Hu, hu, hu

2 fonts, 2002.
Onomatopeia del so que es fa en riure, sobretot d'una manera grollera i, a vegades, bestial. Nota: La hac és aspirada, [hu hu hu].
El campaner reia d'una manera esgarrifosa: hu, hu, hu!
Equivalent en anglès: Ha ha ha | Har har har | Haw-haw | Ho-ho-ho | Ho, ho, ho | Hoo hoo.
Onomatopeia del so que es fa en riure, sobretot d'una manera grollera i, a vegades, bestial. Nota: La hac és aspirada, [hu hu hu].
El campaner reia d'una manera esgarrifosa: hu, hu, hu!
Equivalent en castellà: Jo, jo, jo | Ju, ju, ju.
Onomatopeia del so que es fa en riure, sobretot d'una manera grollera i, a vegades, bestial. Nota: La hac és aspirada, [hu hu hu].
El campaner reia d'una manera esgarrifosa: hu, hu, hu!
Equivalent en francès: Hu hu | Wouahahah.
Interj. Onomatopeia del so que es fa en riure, sobretot d'una manera grollera i, de vegades, bestial.
Aleshores, l'home, com revenint-se, desvià les ninetes amagades i es posà a riure també. / —Hu, hu, hu!… Bones tardes… (Víctor Català, «Solitud», 1905).