Hu, hu, hu!

5 recurrències en 2 variants. Primera citació: 2002.

Hu, hu, hu

2 fonts, 2002.

Onomatopeia del so que es fa en riure, sobretot d'una manera grollera i, a vegades, bestial. Nota: La hac és aspirada, [hu hu hu].

El campaner reia d'una manera esgarrifosa: hu, hu, hu!

Onomatopeia del so que es fa en riure, sobretot d'una manera grollera i, a vegades, bestial. Nota: La hac és aspirada, [hu hu hu].

El campaner reia d'una manera esgarrifosa: hu, hu, hu!

Equivalent en castellà: Jo, jo, jo | Ju, ju, ju.

Onomatopeia del so que es fa en riure, sobretot d'una manera grollera i, a vegades, bestial. Nota: La hac és aspirada, [hu hu hu].

El campaner reia d'una manera esgarrifosa: hu, hu, hu!

Equivalent en francès: Hu hu | Wouahahah.

Interj. Onomatopeia del so que es fa en riure, sobretot d'una manera grollera i, de vegades, bestial.

Aleshores, l'home, com revenint-se, desvià les ninetes amagades i es posà a riure també. / —Hu, hu, hu!… Bones tardes… (Víctor Català, «Solitud», 1905).

Hu, hu, hu!

1 font, 2016.

Altres variants d'aquesta onomatopeia són he, he, he! (rialla irònica), hi, hi, hi! (rialla histèrica o burleta), ho, ho, ho! (rialla exagerada) i fins i tot hu, hu, hu! (rialla grollera). Cal evitar d'escriure ja! ja! ja!, com es fa sovint, ja que la j representa un so (el mateix que el de la g de gent) molt diferent del que es fa quan es riu. De: Optimot.

Font: Fitxa 5976/4.