Hum!

3 recurrències en 2 variants. Primera citació: 1926.

Hum

1 font, 2002.

Interj. So que es fa per expressar incredulitat, desconfiança, dubte, fruïció, menyspreu, reticència, i també so que es fa abans de començar a parlar.

Hum, dubtava que pogués sortir amb en Quelot: portava una torrada! (Salvador Espriu, «Laia», 1932).

Interj. Onomatopeia del soroll que es fa en aspirar o en flairar alguna cosa.

Hum, aquesta truiteta de carbassó promet, em recorda el convent aquell… (Joaquim Soler i Ferret, «A una sola veu», 1992).

Hum!

1 font, 1926.

Interj. que expressa desconfiança o reticència.

Equivalent en castellà: Hum.