Expressió que indica estranyesa.
Lloc: Fraga (Franja de Ponent).
I ara…?
5 recurrències en 2 variants. Primera citació: 1926.
I ara?
2 fonts, 2003.
Se sobreentén «i ara què és que vols» o «… què ocorre, què passa?» Quan aquell a qui li ho diuen no vol donar explicacions, sol respondre, «suara!».
—Ets tu. Negú pot esser més que tu. / —I ara? —diu la Reina. / 1Suara! —diu el Rei—. Has donat un consei an es maonès: no ho pots negar (I, 42).
Lloc: Mallorca.
I ara…?
1 font, 1926.
Expressa estranyesa.
¿Que ès vostè la compromesa?—Y ara, ¿que va de bo?, Vilanova Obres, xi, 85. Quan un exclama: ¿i ara?, el seu interlocutor li respon: ¡suara! (Mall.) o bé ¡és més tard que suara! (Llofriu.
Quan un exclama: ¿i ara?, el seu interlocutor li respon: «¡suara!» o bé «¡és més tard que suara!».
Lloc: Llofriu.
Quan un exclama: ¿i ara?, el seu interlocutor li respon: «¡suara!».
Lloc: Mall.