Paremiologia catalana comparada digital

Els més valents cauen de cul

75 recurrències en 27 variants. Primera citació: 1736.

Els valents cauen de cul

19 fonts, 1980.
El que con frecuencia se expone a los riesgos.
Lloc: País Valencià.
Adell Cerdà, Vicenta (1997): Recull de refranys valencians «C», p. 38. Comercial Denes, SL.
Amb la llarga mostra restant no classificada, encara podem fer dos grups: I, per altra banda, les que podríem anomenar sentències que venen a ésser com criteris educatius, advertències, amenaces, o contundents principis sobre els quals pot assentar-se tot un projecte de vida i com cada casa és un món, tot va de bo. I, cap en va de buit.
Lloc: Alcoi.
Agulló i Guerra, Alexandre (1989): Brots i esclafits verbals d'Alcoi «XVI. D'altres amb criteris filosòfics, educatius (o… deseducatius)», p. 148. Autoedició.
Lloc: Cocentaina (Comtat).
Ajuntament de Cocentaina - Oficina Municipal de Promoció Lingüística (OMPLI) (2003): Cocentaina. Any 2003 «Març», p. 13. Ajuntament de Cocentaina.
Lloc: Sant Carles de la Ràpita (Montsià).
Carles i Guàrdia, Paco (1996): La Ràpita en el temps «Dites», p. 314. Autoedició.
Lloc: Sant Carles de la Ràpita (Montsià).
Carles i Guàrdia, Paco (1996): La Ràpita en el temps «Dites», p. 322. Autoedició.
Fam. Les persones que s'exposen a molts riscos, tenen més probabilitats que les coses no els surten com elles esperaven.
Castellanos i Llorenç, Carles; Mayor i Lloret, Agustí (2024): Diccionari de recursos lexicals «Valent | Valenta», p. 458. Llibres de l'Index, S.A.
Lloc: País Valencià.
Comes i Nácher, Joan (1996): No queda lo dit, sino lo escrit. Recull de refrans valencians «E», p. 65. Promoció de Cultura Valenciana (del Sénia al Segura).
Common Voice (2018): Proverbis. Web.
Conca, Maria (1993): Els refranys catalans «La terra i la llibertat. Lluita», p. 208. Edicions Tres i Quatre.
Els primers que moren o resulten víctimes de les circumstàncies són els que van davant dels altres o són capdavanters en la Història.
Equivalent en castellà: Similar: Más vale cobarde vivo que valiente muerto.
Gisbert, Adolf (2011): Refranyer temàtic «Relacions humanes», p. 456. Web.
Lloc: Albal (Horta).
Hernández Sanchis, Jesús-Emilio (1980): Refraner albalenc «Refraner», p. 24. Anubar Ediciones.
Lloc: Benifaió (la Ribera Alta).
Pàmies i Riudor, Víctor (2010): Top ten de refranys catalans. Web.
Lloc: Carcaixent (Ribera Alta).
Pàmies i Riudor, Víctor (2010): Top ten de refranys catalans. Web.
Lloc: Cocentaina (Comtat).
Pàmies i Riudor, Víctor (2010): Top ten de refranys catalans. Web.
Lloc: Carcaixent (Ribera Alta).
Perles de Carcaixent (2006): Perles de Carcaixent «Dites, refranys i frases fetes». Web.
Lloc: Tortosa.
Querol i Beltran, M. Joana (1992): Dites, cobles i rondalles: «Recull» «Per boca dels meus pares», p. 241. Servei Local de Català de Tortosa.
Lloc: Ontinyent (La Vall d'Albaida).
Sanchis Carbonell, Josep (2007): Bocaviu. Bocins de llengua de transmissió oral i escrita arreplegats a Ontinyent «Sentències i refranys. E», p. 135. Edicions Víctor.
Lloc: Alcanar.
Sancho i Esteller, Joan-Josep (1992): Dites, cobles i rondalles: «Recull de refranys i dites, cobles i cançons populars, rondalles i llegendes, sentits a les comarques del Montsià, Baix Ebre i Baix Maestrat» «Altres refranys », p. 57. Servei Local de Català de Tortosa.
La dita significa que, per molta capacitat que es tinga, sempre hi ha el perill d'un fracàs.
Lloc: País Valencià.
Sanxis i Forriols, Joan Lluís (2011): Saviesa popular. Recull de refranys i frases fetes «Capítol VII: Maneres de ser (tipus socials). Atrevit, audaç, valent», p. 163. Eixam Edicions.
Lloc: Carcaixent (Ribera Alta).
Tarrago (2006): Perles de Carcaixent «Dites,refranys i frases fetes». Web.
Se sol dir per a intimidar els valents o aquells que aparencen que ho són.
Verbofília. Populogis (2012): Verbofília. Populogis «http://rbn.jimdo.com/verbof%C3%ADlia/populogis/». Web.
Qui se les dóna de valent normalment no ho és.
Verdú, Jordi Raül (2010): La velleta refranyera, p. 48. Edicions del Bullent.

Els més valents cauen de cul

12 fonts, 1926.
Significa que per molta capacitat que es tingui, sempre hi ha el perill d'un fracàs.
Alcover, A. M.; Moll, F. de B. (1926): Diccionari Català-Valencià-Balear III «Cul Refr. g)». Editorial Moll.
Biosca, Mercè; Cornadó, Maria-Pau (2003): El refranyer de Joan Viladot «XIV. Els sentiments i les actituds. La presumpció», p. 99. Pagès Editors.
Common Voice (2018): Proverbis. Web.
Sinònim: Caure de cul.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada VIII «V 46», p. 616. Columna Edicions.
Festa.cat (2006): Festa.cat «Dites catalanes populars». Web.
Lloc: El Perelló (Baix Ebre).
Llaó i Moliné, Josep (2002): 1313 evocacions de la saviesa popular de El Perelló, p. 14. Autoedició.
Millà i Reig, Lluís (1988): Cinc mil refranys catalans i frases fetes, populars «Refranys de tota mena», p. 180. Editorial Millà.
Tothom pot sentir por en un moment determinat.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «IX. Els sentiments i les creences. Els sentiments i la moral», p. 397. Edicions 62.
Lloc: Marina Baixa.
Ramón i Sapena, Regina L (2006): L'expressió dermatològica al llenguatge popular valencià amb especial referència a la comarca de la Marina Baixa «4.3. Parèmies. 4.2.1. Classificació temàtica per capítols. 4.2.1.1. Anatomia. Cul», p. 189. Universitat Miguel Hernández.
Revista Eix@mple web (1999): Diccionari de proverbis catalans «valent». Web.
Seuba, A.; Giménez, M (1993): Refranys i aforismes. Tradicions catalanes «Refranys de tot una mica», p. 103. Seuba Edicions.
Equivalent en llatí: Excelsis multo facilius casus nocet.
Trup, Ladislav; Alvarado, Salustio (1987): Refranero castellano catalán latín eslovaco checo. Autoedició.
Caer.
Equivalent en castellà: Los más listos caen.
Trup, Ladislav; Alvarado, Salustio (1987): Refranero castellano catalán latín eslovaco checo «Trup-Alvarado 87 - 19». Autoedició.

Los valents cauen de cul

8 fonts, 1910.
Lloc: Tortosa (Baix Ebre).
Aragonés Salvat, Albert (2003): Refrans i modismes tortosins, de Federico Pastor i Lluís «14. Els sentiments i les actituds - 14.2. Por i covardia». Web.
Lloc: Sant Carles de la Ràpita (Montsià).
Carles i Guàrdia, Paco (1996): La Ràpita en el temps «Dites», p. 316. Autoedició.
Lloc: Sant Carles de la Ràpita (Montsià).
Carles i Guàrdia, Paco (1996): La Ràpita en el temps «Dites», p. 318. Autoedició.
Lloc: Terres de l'Ebre.
Garriga Subirats, Anna (2020): Riu riu «Annex 2 — Recerca de dites, frases fetes i locucions», p. 129. Universitat Autònoma de Barcelona.
Lloc: Terres de l'Ebre.
Montsià, Lluís de (pseudònim de Joan Torné i Balaguer) (1912): Libertad, Año V, Núm. 241, p. 3 «Refrané comarcá», p. 3. Diario Libertad.
Lloc: Tortosa (Baix Ebre).
Pastor i Lluís, Federico (1910): Refrans i modismes tortosins. Web.
Lloc: Vinaròs.
Redó Vidal, Ramon (1997): Cançons i costums de Vinaròs «Dites populars que es diuen en Vinaròs», p. 286. Editorial Antinea.
Lloc: Alcanar.
Sancho, Joan-Josep (2018): El rebost de la llengua. De dita en dita s'ompli la pica «Dites, frases fetes, locucions…», p. 118. Onada Edicions.
Aquesta frase feta pot utilitzar-se per a aconsellar algú que siga prudent i que s'allunye del perill ja que, per molt de talent i experiència que es tinga, sempre existeix la possibilitat de fallar. També es pot dir irònicament, malfiant-se de qui fanfarroneja excessivament de gestes més o menys creïbles.
Lloc: Alcanar.
Sancho, Joan-Josep (2018): El rebost de la llengua. De dita en dita s'ompli la pica «Los valents cauen de cul», p. 108. Onada Edicions.
Lloc: Ulldecona.
Vidal, Josep; Badia, Pepe; Badia, Jordi; Lluís Millan (1989): Dites i refranys «Costums i sentències», p. 63. Web.

Els valents també cauen

4 fonts, 1926.
Significa que no cal refiar-se massa de l'èxit dels qui presumeixen de valents, perquè sovint són vençuts o no resulten tan valents com deien.
Sinònim: Els valents (o els més valents) cauen de cul | D'homes valents, les fosses en són plenes.
Alcover, A. M.; Moll, F. de B. (1926): Diccionari Català-Valencià-Balear X «Valent, -enta Refr. a)». Editorial Moll.
Alzamora Bisbal, Jaume (2008): Espigolant dins l'antigor. Refranys i dites de la nostra terra «9. Vida humana. 9.6. Qualitats i accions intel·lectuals, morals i físiques. 9.6.13. Valor i por. Refranys», p. 417. Editorial Moll.
Common Voice (2018): Proverbis. Web.
Els més valents són els que van al davant de la resta, i per tant els que més prompte afronten el perill i més risc tenen de sucumbir.
Equivalent en castellà: Arrimarse a la boca del lobo es de hombre bobo | Los valientes y el buen vino duran poco || Similars: A la muerte, ni temerla ni buscarla, hay que esperarla | Hay veces que vale más ser gallina que gallo | Más vale "allí corrió" que "allí murió"
Gisbert, Adolf (2011): Refranyer temàtic «Activitats humanes, comportament, salut i fortuna», p. 260. Web.

Els valents cauen de cul o de tos

2 fonts, 1989.
Lloc: Marina Baixa.
Ramón i Sapena, Regina L (2006): L'expressió dermatològica al llenguatge popular valencià amb especial referència a la comarca de la Marina Baixa «4.3. Parèmies. 4.2.1. Classificació temàtica per capítols. 4.2.1.1. Anatomia. Cul», p. 189. Universitat Miguel Hernández.
De: Alberola.
Lloc: País Valencià.
Romà Font, Francesc (1989): Refranyer popular «E», p. 139. Institut Alacantí de Cultura Juan Gil-Albert.

Els valents, cauen de cul

2 fonts, 2003.
Lloc: Cocentaina (Comtat).
Ajuntament de Cocentaina - Oficina Municipal de Promoció Lingüística (OMPLI) (2003): Cocentaina. Any 2003 «Març», p. 13. Ajuntament de Cocentaina.
Lloc: Cocentaina (Comtat).
Serveis Lingüístics de l'Ajuntament de Cocentaina (2010): SL Cocentaina. Ajuntament de Cocentaina.

Los valents cauen de quatre

2 fonts, 1736.
En la història de la paremiologia catalana, el recull de Ros té importància perquè, a més d'una destacada influència posterior, com veurem més avall, s'hi troba la primera documentació coneguda de bastants unitats fraseològiques.
Font: Ros, Carles: Tratat de adages y refranys valencians (1733).
Conca, Maria; Guia, Josep (2001): Els orígens de la paremiografia catalana contemporània, dins Caplletra, 31, p101-114, p. 105. Revista Caplletra.
Ros, Carles (1736): Tratat de adages, y refranys valencians, p. 66. Librerías París-Valencia.

El més valent cau d'esquena

1 font, 2000.
Lloc: Campredó (Tortosa).
Forés i Codorniu, Faustino (2000): «Refraner» «Refranys d'àmbit local», p. 343. Autoedició.

El més valent cau de culs

1 font, 1985.
Lloc: Torroella de Montgrí (Baix Empordà).
Junqué, Montserrat; Martinoy, Mònica (1985): Un pam de llengua - Refranys que es diuen a Torroella «12. Com la processó de mata…», p. 126. Museu del Montgrí i del Baix Ter.

Els (més) valents cauen de cul

1 font, 2011.
Gisbert, Adolf (2011): Refranyer temàtic «Activitats humanes, comportament, salut i fortuna», p. 260. Web.

Els més valents cauen de cul!

1 font, 1980.
Cavall Fort (1980): Cavall Fort, núm. 428 (maig 1980) «El que diuen els refranys sobre… La vida». Cavall Fort.

Els valents (o els més valents) cauen de cul

1 font, 1926.
Significa que no cal refiar-se massa de l'èxit dels qui presumeixen de valents, perquè sovint són vençuts o no resulten tan valents com deien.
Sinònim: Els valents també cauen | D'homes valents, les fosses en són plenes.
Alcover, A. M.; Moll, F. de B. (1926): Diccionari Català-Valencià-Balear X «Valent, -enta Refr. a)». Editorial Moll.

Els valents / son els que petan

1 font, 1915.
Desdiuen espatllen o moren. De: Montanyà, Josep (1917-18).
Lloc: Cornet (Sallent).
Fons Tomàs Carreras i Artau. Institució Milà i Fontanals d'Investigació en Humanitats (CSIC, Barcelona) (1915): Qüestionaris de l'Arxiu d'Etnografia i Folklore de Catalunya. Signatura SIMURG: AMF-AEFC-0106-0052 «Proverbis - http://simurg.bibliotecas.csic.es/viewer/image/990001434740304201/107/». Consejo Superior de Investigaciones Científicas.

Els valents a lo millor cauen de cul

1 font, 2006.
Lloc: Marina Baixa.
Ramón i Sapena, Regina L (2006): L'expressió dermatològica al llenguatge popular valencià amb especial referència a la comarca de la Marina Baixa «4.3. Parèmies. 4.2.1. Classificació temàtica per capítols. 4.2.1.1. Anatomia. Cul», p. 189. Universitat Miguel Hernández.

Els valents cauen de cul o de tòs

1 font, 1928.
Lloc: País Valencià.
Alberola Serra, Estanislau; Peris Fuentes, Manuel (1928): Refraner valenciá «E», p. 90. Editorial Arte y Letras.

Els valents cauen de tos

1 font, 2008.
Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «Consells». Web.

Els valents també cauen (cont.)

1 font, 2011.
Equivalent en castellà: Similars: Ni buscar la muerte es valentía ni huirla es cobardía | Evitar el peligro no es cobardía | Ser pacífico no es ser cobarde | Un valiente puede caer, pero no ceder | Es mejor que digan aquí corrió un cobarde y no murió un valiente.
Gisbert, Adolf (2011): Refranyer temàtic «Activitats humanes, comportament, salut i fortuna», p. 260. Web.

Es mes valents cauen de cul

1 font, 2013.
Vol dir que moltes vegades el qui mes s'alaba de sebre fer una cosa, es el qui la fa mes malament.
Lloc: Menorca.
Ferrer Ginard, Andreu (2013): Paremiologia «Modismes i locucions. E», p. 6. Cultura Popular de Menorca.

Es més valents cauen de cul

1 font, 1984.
Per molt valents que siguin, també poden caure.
Lloc: Menorca.
Pons Moya, Joan (1984): Dites i refranys menorquins «Segona part. Refranys. Parts d'es cos», p. 256. Col·lectiu Folklòric Ciutadella.

Es més valents, cauen de cul

1 font, 1984.
No convé fiar-se massa d'es valents.
Lloc: Menorca.
Pons Moya, Joan (1984): Dites i refranys menorquins «Segona part. Refranys. Fantasies. Homenia», p. 203. Col·lectiu Folklòric Ciutadella.

Es valents cauen de cul

1 font, 1974.
Lloc: Eivissa.
Castelló Guasch, Joan (1974): Eivissa, 4, p 17-19 «Rondalla eivissenca. Es adagis», p. 20. Revista Eivissa.

Es valents, cauen de cul

1 font, 1979.
Lloc: Eivissa i Formentera.
Castelló Guasch, Joan (1979): «Adagis». El Pitiuso. Almanaque para Ibiza y Formentera.

Lo més valent cau de cul

1 font, 1900.
Tallander, Antoni (Bulbena, Antoni) (1900): Aforismes & proverbis històrichs & tradicionals «V», p. 94. Tarascó, Viladot & Cuesta.

Lo mes valent, cau de cul

1 font, 2021.
Lo mes valent. 11-3-1880.
Font: Calendari dels pagesos.
Ricart Matas, Josep (2021): Fons paremiològic de Josep Ricart Matas, dipositat a la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi (RACBASJ) «Refranys repetits del «Calendari dels pagesos». No 61 à 99», p. 3_775.jpg. Manuscrit.

Los més valents cauen de cul

1 font, 1992.
Lloc: Montsià - Baix Ebre.
Minguet i Itarte, Joana (1992): Dites, cobles i rondalles: «Lon» «C. Relacionats amb la vida quotidiana», p. 130. Servei Local de Català de Tortosa.

Los mes valents cauhen de cul

1 font, 1919.
Lloc: Selva.
Ruyra i Alsina, Ramon (1919): Refrans «C», p. 16. Manuscrit.

Los valents, cauen de cul

1 font, 1934.
Lloc: Tortosa (Baix Ebre).
Moreira, Joan (1934): Moreira, Joan. Del folklore tortosí. Costums, ballets, pregàries, parèmies, jocs i cançons del camp i de la ciutat de Tortosa. Imprenta Querol, Tortosa, 1934. Ed. facsímil, Tortosa, 1999 «Més parémies i aforismes usats a Tortosa i arroplegats de llavis de gent del poble, ordenats alfabeticament. LOS», p. 161. Impremta Querol, Tortosa.