Paremiologia catalana comparada digitalPCCD

Els més valents cauen de cul

58 recurrències en 24 variants. Primera citació: 1736.

Els valents cauen de cul

15 fonts, 1980.
El que con frecuencia se expone a los riesgos.
Lloc: País Valencià.
Adell Cerdà, Vicenta (1997): Recull de refranys valencians «C», p. 38. Comercial Denes, SL.
Amb la llarga mostra restant no classificada, encara podem fer dos grups: I, per altra banda, les que podríem anomenar sentències que venen a ésser com criteris educatius, advertències, amenaces, o contundents principis sobre els quals pot assentar-se tot un projecte de vida i com cada casa és un món, tot va de bo. I, cap en va de buit.
Lloc: Alcoi.
Agulló i Guerra, Alexandre (1989): Brots i esclafits verbals d'Alcoi «XVI. D'altres amb criteris filosòfics, educatius (o... deseducatius)», p. 148. Autoedició.
Lloc: Cocentaina (Comtat).
Ajuntament de Cocentaina - Oficina Municipal de Promoció Lingüística (OMPLI) (2003): Cocentaina. Any 2003 «Març», p. 13. Ajuntament de Cocentaina.
Lloc: País Valencià.
Comes i Nácher, Joan (1996): No queda lo dit, sino lo escrit. Recull de refrans valencians «E», p. 65. Promoció de Cultura Valenciana (del Sénia al Segura).
Common Voice (2018): Proverbis. Web.
Conca, Maria (1993): Els refranys catalans «La terra i la llibertat. Lluita», p. 208. Edicions Tres i Quatre.
Els primers que moren o resulten víctimes de les circumstàncies són els que van davant dels altres o són capdavanters en la Història.
Equivalent en castellà: Similar: Más vale cobarde vivo que valiente muerto.
Gisbert, Adolf (2011): Refranyer temàtic «Relacions humanes», p. 456. Web.
Lloc: Albal (Horta).
Hernández Sanchis, Jesús-Emilio (1980): Refraner albalenc «Refraner», p. 24. Anubar Ediciones.
Lloc: Benifaió (la Ribera Alta).
Pàmies i Riudor, Víctor (2010): Top ten de refranys catalans. Web.
Lloc: Carcaixent (Ribera Alta).
Pàmies i Riudor, Víctor (2010): Top ten de refranys catalans. Web.
Lloc: Cocentaina (Comtat).
Pàmies i Riudor, Víctor (2010): Top ten de refranys catalans. Web.
Lloc: Carcaixent (Ribera Alta).
Perles de Carcaixent (2006): Perles de Carcaixent «Dites, refranys i frases fetes». Web.
Lloc: Ontinyent (La Vall d'Albaida).
Sanchis Carbonell, Josep (2007): Bocaviu. Bocins de llengua de transmissió oral i escrita arreplegats a Ontinyent «Sentències i refranys. E», p. 135. Edicions Víctor.
La dita significa que, per molta capacitat que es tinga, sempre hi ha el perill d'un fracàs.
Lloc: País Valencià.
Sanxis i Forriols, Joan Lluís (2011): Saviesa popular. Recull de refranys i frases fetes «Capítol VII: Maneres de ser (tipus socials). Atrevit, audaç, valent», p. 163. Eixam Edicions.
Lloc: Carcaixent (Ribera Alta).
Tarrago (2006): Perles de Carcaixent «Dites,refranys i frases fetes». Web.
Se sol dir per a intimidar els valents o aquells que aparencen que ho són.
Verbofília. Populogis (2012): Verbofília. Populogis «http://rbn.jimdo.com/verbof%C3%ADlia/populogis/». Web.
Qui se les dóna de valent normalment no ho és.
Verdú, Jordi Raül (2010): La velleta refranyera, p. 48. Edicions del Bullent.

Els més valents cauen de cul

11 fonts, 1987.
Biosca, Mercè; Cornadó, Maria-Pau (2003): El refranyer de Joan Viladot «XIV. Els sentiments i les actituds. La presumpció», p. 99. Pagès Editors.
Common Voice (2018): Proverbis. Web.
Sinònim: Caure de cul.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada VIII «V 46», p. 616. Columna Edicions.
Festa.cat (2006): Festa.cat «Dites catalanes populars». Web.
Millà i Reig, Lluís (1988): Cinc mil refranys catalans i frases fetes, populars «Refranys de tota mena», p. 180. Editorial Millà.
Tothom pot sentir por en un moment determinat.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «IX. Els sentiments i les creences. Els sentiments i la moral», p. 397. Edicions 62.
Lloc: Marina Baixa.
Ramón i Sapena, Regina L (2006): L'expressió dermatològica al llenguatge popular valencià amb especial referència a la comarca de la Marina Baixa «4.3. Parèmies. 4.2.1. Classificació temàtica per capítols. 4.2.1.1. Anatomia. Cul», p. 189. Universitat Miguel Hernández.
Revista Eix@mple web (1999): Diccionari de proverbis catalans «valent». Web.
Seuba, A.; Giménez, M (1993): Refranys i aforismes. Tradicions catalanes «Refranys de tot una mica», p. 103. Seuba Edicions.
Equivalent en llatí: Excelsis multo facilius casus nocet.
Trup, Ladislav; Alvarado, Salustio (1987): Refranero castellano catalán latín eslovaco checo. Autoedició.
Caer.
Equivalent en castellà: Los más listos caen.
Trup, Ladislav; Alvarado, Salustio (1987): Refranero castellano catalán latín eslovaco checo «Trup-Alvarado 87 - 19». Autoedició.

Los valents cauen de cul

4 fonts, 1910.
Lloc: Tortosa (Baix Ebre).
Aragonés Salvat, Albert (2003): Refrans i modismes tortosins, de Federico Pastor i Lluís «14. Els sentiments i les actituds - 14.2. Por i covardia». Web.
Lloc: Terres de l'Ebre.
Garriga Subirats, Anna (2020): Riu riu «Annex 2 — Recerca de dites, frases fetes i locucions», p. 129. Universitat Autònoma de Barcelona.
Lloc: Tortosa (Baix Ebre).
Pastor i Lluís, Federico (1910): Refrans i modismes tortosins. Web.
Lloc: Ulldecona.
Vidal, Josep; Badia, Pepe; Badia, Jordi; Lluís Millan (1989): Dites i refranys «Costums i sentències», p. 63. Web.

Els valents també cauen

3 fonts, 2008.
Alzamora Bisbal, Jaume (2008): Espigolant dins l'antigor. Refranys i dites de la nostra terra «9. Vida humana. 9.6. Qualitats i accions intel·lectuals, morals i físiques. 9.6.13. Valor i por. Refranys», p. 417. Editorial Moll.
Common Voice (2018): Proverbis. Web.
Els més valents són els que van al davant de la resta, i per tant els que més prompte afronten el perill i més risc tenen de sucumbir.
Equivalent en castellà: Arrimarse a la boca del lobo es de hombre bobo | Los valientes y el buen vino duran poco || Similars: A la muerte, ni temerla ni buscarla, hay que esperarla | Hay veces que vale más ser gallina que gallo | Más vale "allí corrió" que "allí murió"
Gisbert, Adolf (2011): Refranyer temàtic «Activitats humanes, comportament, salut i fortuna», p. 260. Web.

Els valents cauen de cul o de tos

2 fonts, 1989.
Lloc: Marina Baixa.
Ramón i Sapena, Regina L (2006): L'expressió dermatològica al llenguatge popular valencià amb especial referència a la comarca de la Marina Baixa «4.3. Parèmies. 4.2.1. Classificació temàtica per capítols. 4.2.1.1. Anatomia. Cul», p. 189. Universitat Miguel Hernández.
De: Alberola.
Lloc: País Valencià.
Romà Font, Francesc (1989): Refranyer popular «E», p. 139. Institut Alacantí de Cultura Juan Gil-Albert.

Els valents, cauen de cul

2 fonts, 2003.
Lloc: Cocentaina (Comtat).
Ajuntament de Cocentaina - Oficina Municipal de Promoció Lingüística (OMPLI) (2003): Cocentaina. Any 2003 «Març», p. 13. Ajuntament de Cocentaina.
Lloc: Cocentaina (Comtat).
Serveis Lingüístics de l'Ajuntament de Cocentaina (2010): SL Cocentaina. Ajuntament de Cocentaina.

Los valents cauen de quatre

2 fonts, 1736.
En la història de la paremiologia catalana, el recull de Ros té importància perquè, a més d'una destacada influència posterior, com veurem més avall, s'hi troba la primera documentació coneguda de bastants unitats fraseològiques.
Font: Ros, Carles: Tratat de adages y refranys valencians (1733).
Conca, Maria; Guia, Josep (2001): Els orígens de la paremiografia catalana contemporània, dins Caplletra, 31, p101-114, p. 105. Revista Caplletra.
Ros, Carles (1736): Tratat de adages, y refranys valencians, p. 66. Librerías París-Valencia.

El més valent cau de culs

1 font, 1985.
Lloc: Torroella de Montgrí (Baix Empordà).
Junqué, Montserrat; Martinoy, Mònica (1985): Un pam de llengua - Refranys que es diuen a Torroella «12. Com la processó de mata...», p. 126. Museu del Montgrí i del Baix Ter.

Els (més) valents cauen de cul

1 font, 2011.
Gisbert, Adolf (2011): Refranyer temàtic «Activitats humanes, comportament, salut i fortuna», p. 260. Web.

Els més valents cauen de cul!

1 font, 1980.
Cavall Fort (1980): Cavall Fort, núm. 428 (maig 1980) «El que diuen els refranys sobre... La vida». Cavall Fort.

Els valents / son els que petan

1 font, 1915.
Desdiuen espatllen o moren. De: Montanyà, Josep (1917-18).
Lloc: Cornet (Sallent).
Fons Tomàs Carreras i Artau. Institució Milà i Fontanals d'Investigació en Humanitats (CSIC, Barcelona) (1915): Qüestionaris de l'Arxiu d'Etnografia i Folklore de Catalunya. Signatura SIMURG: AMF-AEFC-0106-0052 «Proverbis - http://simurg.bibliotecas.csic.es/viewer/image/990001434740304201/107/». Consejo Superior de Investigaciones Científicas.

Els valents a lo millor cauen de cul

1 font, 2006.
Lloc: Marina Baixa.
Ramón i Sapena, Regina L (2006): L'expressió dermatològica al llenguatge popular valencià amb especial referència a la comarca de la Marina Baixa «4.3. Parèmies. 4.2.1. Classificació temàtica per capítols. 4.2.1.1. Anatomia. Cul», p. 189. Universitat Miguel Hernández.

Els valents cauen de cul o de tòs

1 font, 1928.
Lloc: País Valencià.
Alberola Serra, Estanislau; Peris Fuentes, Manuel (1928): Refraner valenciá «E», p. 90. Editorial Arte y Letras.

Els valents cauen de tos

1 font, 2008.
Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «Consells». Web.

Els valents també cauen (cont.)

1 font, 2011.
Equivalent en castellà: Similars: Ni buscar la muerte es valentía ni huirla es cobardía | Evitar el peligro no es cobardía | Ser pacífico no es ser cobarde | Un valiente puede caer, pero no ceder | Es mejor que digan aquí corrió un cobarde y no murió un valiente.
Gisbert, Adolf (2011): Refranyer temàtic «Activitats humanes, comportament, salut i fortuna», p. 260. Web.

Es mes valents cauen de cul

1 font, 2013.
Vol dir que moltes vegades el qui mes s'alaba de sebre fer una cosa, es el qui la fa mes malament.
Lloc: Menorca.
Ferrer Ginard, Andreu (2013): Paremiologia «Modismes i locucions. E», p. 6. Cultura Popular de Menorca.

Es més valents cauen de cul

1 font, 1984.
Per molt valents que siguin, també poden caure.
Lloc: Menorca.
Pons Moya, Joan (1984): Dites i refranys menorquins «Segona part. Refranys. Parts d'es cos», p. 256. Col·lectiu Folklòric Ciutadella.

Es més valents, cauen de cul

1 font, 1984.
No convé fiar-se massa d'es valents.
Lloc: Menorca.
Pons Moya, Joan (1984): Dites i refranys menorquins «Segona part. Refranys. Fantasies. Homenia», p. 203. Col·lectiu Folklòric Ciutadella.

Es valents cauen de cul

1 font, 1974.
Lloc: Eivissa.
Castelló Guasch, Joan (1974): Eivissa, 4, p 17-19 «Rondalla eivissenca. Es adagis», p. 20. Revista Eivissa.

Es valents, cauen de cul

1 font, 1979.
Lloc: Eivissa i Formentera.
Castelló Guasch, Joan (1979): «Adagis». El Pitiuso. Almanaque para Ibiza y Formentera.

Lo més valent cau de cul

1 font, 1900.
Tallander, Antoni (Bulbena, Antoni) (1900): Aforismes & proverbis històrichs & tradicionals «V», p. 94. Tarascó, Viladot & Cuesta.

Lo mes valent, cau de cul

1 font, 2021.
Lo mes valent. 11-3-1880.
Font: Calendari dels pagesos.
Ricart Matas, Josep (2021): Fons paremiològic de Josep Ricart Matas, dipositat a la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi (RACBASJ) «Refranys repetits del «Calendari dels pagesos». No 61 à 99», p. 3_775.jpg. Manuscrit.

Los mes valents cauhen de cul

1 font, 1919.
Lloc: Selva.
Ruyra i Alsina, Ramon (1919): Refrans «C», p. 16. Manuscrit.

Los valents, cauen de cul

1 font, 1934.
Lloc: Tortosa (Baix Ebre).
Moreira, Joan (1934): Moreira, Joan. Del folklore tortosí. Costums, ballets, pregàries, parèmies, jocs i cançons del camp i de la ciutat de Tortosa. Imprenta Querol, Tortosa, 1934. Ed. facsímil, Tortosa, 1999 «Més parémies i aforismes usats a Tortosa i arroplegats de llavis de gent del poble, ordenats alfabeticament. LOS», p. 161. Impremta Querol, Tortosa.