Paremiologia catalana comparada digital

Impertinentment

6 recurrències. Primera citació: 1805.
Adv. D'una manera impertinent.
Les quals… a parer de mi… impertinentment eren admeses, doc. a. 1448 (Ardits, ii, 37).
Equivalent en castellà: Impertinentemente.
Alcover, A. M.; Moll, F. de B. (1926): Diccionari Català-Valencià-Balear VI «Impertinentment». Editorial Moll.
Adv. m.
Equivalent en castellà: Impertinentmente.
Esteve, Joaquin; Belvitges, Joseph; Juglá y Font, Antonio (1805): Diccionario catalan-castellano-latino. Tomo II «Impertinentment», p. 13.
Adv. m.
Equivalent en llatí: Moleste, importune, inepte.
Esteve, Joaquin; Belvitges, Joseph; Juglá y Font, Antonio (1805): Diccionario catalan-castellano-latino. Tomo II «Impertinentment», p. 13.
Amb impertinència.
Griera, Antoni (1969): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - VIII - GAB-IXET «Impertinentment», p. 291. Edicions Polígrafa.
Adv. m. Ab impertinéncia.
Equivalent en castellà: Impertinentmente.
Labèrnia i Esteller, Pere (1865): Diccionari de la llengua catalana ab la correspondencia castellana y llatina. Tomo 2 «Impertinentment», p. 12. Hermanos Espasa, Editores.
Adv. m. Ab impertinéncia.
Equivalent en llatí: Inepte.
Labèrnia i Esteller, Pere (1865): Diccionari de la llengua catalana ab la correspondencia castellana y llatina. Tomo 2 «Impertinentment», p. 12. Hermanos Espasa, Editores.