Paremiologia catalana comparada digital

Impetuosament

6 recurrències. Primera citació: 1805.
Adv. Amb ímpetu.
Equivalent en castellà: Impetuosamente.
Alcover, A. M.; Moll, F. de B. (1926): Diccionari Català-Valencià-Balear VI «Impetuosament». Editorial Moll.
Adv. m.
Equivalent en castellà: Impetuosamente.
Esteve, Joaquin; Belvitges, Joseph; Juglá y Font, Antonio (1805): Diccionario catalan-castellano-latino. Tomo II «Impetuosament», p. 13.
Adv. m.
Equivalent en llatí: Impetuose, impetu.
Esteve, Joaquin; Belvitges, Joseph; Juglá y Font, Antonio (1805): Diccionario catalan-castellano-latino. Tomo II «Impetuosament», p. 13.
Amb ímpetu.
Griera, Antoni (1969): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - VIII - GAB-IXET «Impetuosament», p. 291. Edicions Polígrafa.
Adv. m. Ab ímpetu.
Equivalent en castellà: Impetuosamente.
Labèrnia i Esteller, Pere (1865): Diccionari de la llengua catalana ab la correspondencia castellana y llatina. Tomo 2 «Impetuosament», p. 13. Hermanos Espasa, Editores.
Adv. m. Ab ímpetu.
Equivalent en llatí: Violenter.
Labèrnia i Esteller, Pere (1865): Diccionari de la llengua catalana ab la correspondencia castellana y llatina. Tomo 2 «Impetuosament», p. 13. Hermanos Espasa, Editores.