Adv. D'una manera inconcussa; sense contradicció.
No haien acostumat inconcussament hauer foriscapi de totes les obligations, doc. a. 1391 (arx. de Banyoles) | Sia cosa deguda pertinent e inconcussament observada, doc. a. 1472 (Col. Bof. xxii, 166).
Equivalent en castellà: Inconcusamente.