Paremiologia catalana comparada digital

Indissolublement

6 recurrències. Primera citació: 1805.
Adv. D'una manera indissoluble.
Equivalent en castellà: Indisolublemente.
Alcover, A. M.; Moll, F. de B. (1926): Diccionari Català-Valencià-Balear VI «Indissolublement». Editorial Moll.
Adv. m.
Equivalent en castellà: Indisolublemente.
Esteve, Joaquin; Belvitges, Joseph; Juglá y Font, Antonio (1805): Diccionario catalan-castellano-latino. Tomo II «Indissolublement», p. 19.
Adv. m.
Equivalent en llatí: Indissolubiliter.
Esteve, Joaquin; Belvitges, Joseph; Juglá y Font, Antonio (1805): Diccionario catalan-castellano-latino. Tomo II «Indissolublement», p. 19.
De manera indissoluble.
Griera, Antoni (1969): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - VIII - GAB-IXET «Indissolublement», p. 313. Edicions Polígrafa.
Adv. m. De un modo indissoluble.
Equivalent en castellà: Indisolublemente.
Labèrnia i Esteller, Pere (1865): Diccionari de la llengua catalana ab la correspondencia castellana y llatina. Tomo 2 «Indissolublement», p. 24. Hermanos Espasa, Editores.
Adv. m. De un modo indissoluble.
Equivalent en llatí: Insolubiter, indissolubiter.
Labèrnia i Esteller, Pere (1865): Diccionari de la llengua catalana ab la correspondencia castellana y llatina. Tomo 2 «Indissolublement», p. 24. Hermanos Espasa, Editores.