Paremiologia catalana comparada digital

Insignement

6 recurrències. Primera citació: 1805.
Adv. De manera insigne.
Equivalent en castellà: Insignemente.
Alcover, A. M.; Moll, F. de B. (1926): Diccionari Català-Valencià-Balear VI «Insignement». Editorial Moll.
Adv. m.
Equivalent en castellà: Insignemente.
Esteve, Joaquin; Belvitges, Joseph; Juglá y Font, Antonio (1805): Diccionario catalan-castellano-latino. Tomo II «Insignement», p. 25.
Adv. m.
Equivalent en llatí: Insigniter.
Esteve, Joaquin; Belvitges, Joseph; Juglá y Font, Antonio (1805): Diccionario catalan-castellano-latino. Tomo II «Insignement», p. 25.
De manera insigne.
Griera, Antoni (1969): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - VIII - GAB-IXET «Insignement», p. 334. Edicions Polígrafa.
Adv. m. Notablement, senyaladament.
Equivalent en castellà: Insignemente.
Labèrnia i Esteller, Pere (1865): Diccionari de la llengua catalana ab la correspondencia castellana y llatina. Tomo 2 «Insignement», p. 36. Hermanos Espasa, Editores.
Adv. m. Notablement, senyaladament.
Equivalent en llatí: Insigniter.
Labèrnia i Esteller, Pere (1865): Diccionari de la llengua catalana ab la correspondencia castellana y llatina. Tomo 2 «Insignement», p. 36. Hermanos Espasa, Editores.