Paremiologia catalana comparada digital

De solemnitat

17 recurrències en 6 variants. Primera citació: 1805.

De solemnitat

4 fonts, 1926.
En grau molt alt (parlant de qualitats dolentes, com «pobre, ignorant,» etc.).
An aquests ignorants de solemnidat, Ignor. 13.
En grau molt alt (parlant de qualitats dolentes, com pobre, ignorant, etc.).
A aquests ignorants de solemnitat els hauré de suspendre a tots.
Loc. adv. [LC] Precedida d'un adjectiu o d'un nom que expressa una condició negativa. Denota el grau extraordinari de la condició negativa expressada per l'adjectiu o el nom que el precedeix.
Per fer una cosa així s'ha de ser ruc de solemnitat. | No era pas un pagès benestant, però tampoc no era un pobre de solemnitat.
De segona mà, és clar, perquè les mares que tenien els fills allà dins és que eren pobres de solemnitat.
La desgraciada experiència que vaig viure a Malla m'havia fet obrir els ulls: ningú no regala res perquè sí. I menys a un bord pobre de solemnitat.

Pobre de solemnitat

3 fonts, 1805.
El qui no posseeix absolutament res.
Són pobres de solemnitat: estan completament arruïnats.
Equivalent en castellà: Pobre de solemnidad.
Equivalent en llatí: Aegentissimus pauper.
Sinònim: V. Pobre.
Lo qui es absolutamènt miserable y conegud com á tal.
Equivalent en castellà: Pobre de solemnidad.
Lo qui es absolutamènt miserable y conegud com á tal.
Equivalent en francès: Pauvre réduit à la plus extrême misère.
Lo qui es absolutamènt miserable y conegud com á tal.
Equivalent en italià: Povero bisognosissimo.
Lo qui es absolutamènt miserable y conegud com á tal.
Equivalent en llatí: Aegentissimus pauper.

Ase de solemnitat

1 font, 2024.
Es poden alternar amb «tonto».
Sinònim: Tonto (cast.).

És un pobre vergonyant, o pobre de solemnitat

1 font, 2003.
Lloc: Mallorca.

Esser pobre de solemnitat

1 font, 1999.
Esser molt pobre, passar necessitat.
Sinònim: Anar prim | Passar-ho prim | Anar o estar escurat | Passar-ho estret | Viure estret | Anar amb sa closca an es cul | Anar amb so cul en es cossi | Estar amb ses mans damunt es cap | Menar o dur es ca magre | Menjar-se o roegar-se ses ungles.
Lloc: Mallorca.

Ser pobre de solemnitat

1 font, 1994.
Qualsevol mendicant, qualsevol pobre de solemnitat, s'estira a qualsevol lloc quan arriba la nit.