Paremiologia catalana comparada digital

Insolentment

6 recurrències. Primera citació: 1805.
Adv. De manera insolent; amb insolència.
Alçarien llur coratge / insolentment i no tolerarien / la tralla lenta, Riber Geòrg. 71.
Equivalent en castellà: Insolentemente.
Alcover, A. M.; Moll, F. de B. (1926): Diccionari Català-Valencià-Balear VI «Insolentment». Editorial Moll.
Adv. m.
Equivalent en castellà: Insolentemente.
Esteve, Joaquin; Belvitges, Joseph; Juglá y Font, Antonio (1805): Diccionario catalan-castellano-latino. Tomo II «Insolentment», p. 25.
Adv. m.
Equivalent en llatí: Insolenter, proterve, illiberaliter.
Esteve, Joaquin; Belvitges, Joseph; Juglá y Font, Antonio (1805): Diccionario catalan-castellano-latino. Tomo II «Insolentment», p. 25.
Desvergonyidament.
Griera, Antoni (1969): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - VIII - GAB-IXET «Insolentment», p. 335. Edicions Polígrafa.
Adv. m. Ab insoléncia.
Equivalent en castellà: Insolentmente.
Labèrnia i Esteller, Pere (1865): Diccionari de la llengua catalana ab la correspondencia castellana y llatina. Tomo 2 «Insolentment», p. 36. Hermanos Espasa, Editores.
Adv. m. Ab insoléncia.
Equivalent en llatí: Procaciter.
Labèrnia i Esteller, Pere (1865): Diccionari de la llengua catalana ab la correspondencia castellana y llatina. Tomo 2 «Insolentment», p. 36. Hermanos Espasa, Editores.