Paremiologia catalana comparada digital

Insulsament

6 recurrències. Primera citació: 1805.
Adv. De manera insulsa.
Equivalent en castellà: Insulsamente.
Alcover, A. M.; Moll, F. de B. (1926): Diccionari Català-Valencià-Balear VI «Insulsament». Editorial Moll.
Adv. m.
Equivalent en castellà: Insulsamente.
Esteve, Joaquin; Belvitges, Joseph; Juglá y Font, Antonio (1805): Diccionario catalan-castellano-latino. Tomo II «Insulsament», p. 27.
Adv. m.
Equivalent en llatí: Insulse.
Esteve, Joaquin; Belvitges, Joseph; Juglá y Font, Antonio (1805): Diccionario catalan-castellano-latino. Tomo II «Insulsament», p. 27.
Insípidament, d'una manera insulsa.
Griera, Antoni (1969): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - VIII - GAB-IXET «Insulsament», p. 338. Edicions Polígrafa.
Adv. m. De un modo insuls.
Equivalent en castellà: Insulsamente.
Labèrnia i Esteller, Pere (1865): Diccionari de la llengua catalana ab la correspondencia castellana y llatina. Tomo 2 «Insulsament», p. 38. Hermanos Espasa, Editores.
Adv. m. De un modo insuls.
Equivalent en llatí: Insulse.
Labèrnia i Esteller, Pere (1865): Diccionari de la llengua catalana ab la correspondencia castellana y llatina. Tomo 2 «Insulsament», p. 38. Hermanos Espasa, Editores.