Paremiologia catalana comparada digital

Intempestivament

6 recurrències. Primera citació: 1805.
Adv. De manera intempestiva; fora del temps oportú.
Equivalent en castellà: Intempestivamente.
Alcover, A. M.; Moll, F. de B. (1926): Diccionari Català-Valencià-Balear VI «Intempestivament». Editorial Moll.
Adv. m.
Equivalent en castellà: Intempestivamente.
Esteve, Joaquin; Belvitges, Joseph; Juglá y Font, Antonio (1805): Diccionario catalan-castellano-latino. Tomo II «Intempestivament», p. 27.
Adv. m.
Equivalent en llatí: Intempestive.
Esteve, Joaquin; Belvitges, Joseph; Juglá y Font, Antonio (1805): Diccionario catalan-castellano-latino. Tomo II «Intempestivament», p. 27.
De manera inoportuna.
Griera, Antoni (1969): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - VIII - GAB-IXET «Intempestivament», p. 340. Edicions Polígrafa.
Adv. m. De un modo intempestiu.
Equivalent en castellà: Intempestivamente.
Labèrnia i Esteller, Pere (1865): Diccionari de la llengua catalana ab la correspondencia castellana y llatina. Tomo 2 «Intempestivament», p. 39. Hermanos Espasa, Editores.
Adv. m. De un modo intempestiu.
Equivalent en llatí: Intempestive.
Labèrnia i Esteller, Pere (1865): Diccionari de la llengua catalana ab la correspondencia castellana y llatina. Tomo 2 «Intempestivament», p. 39. Hermanos Espasa, Editores.