Paremiologia catalana comparada digital

Involuntàriament

6 recurrències en 3 variants. Primera citació: 1805.

Involuntàriament

2 fonts, 1926.
Adv. De manera involuntària.
Artífex peccant voluntàriament és millor que peccant involuntària, Egidi Romà, ll. i, pt. 2a, c. 6.
Equivalent en castellà: Involuntariamente.
Alcover, A. M.; Moll, F. de B. (1926): Diccionari Català-Valencià-Balear VI «Involuntàriament». Editorial Moll.
De manera involuntària; sense voler.
Griera, Antoni (1969): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - VIII - GAB-IXET «Involuntàriament», p. 352. Edicions Polígrafa.

Involuntariament

1 font, 1805.
Adv. m.
Equivalent en castellà: Involuntariamente.
Esteve, Joaquin; Belvitges, Joseph; Juglá y Font, Antonio (1805): Diccionario catalan-castellano-latino. Tomo II «Involuntariament», p. 31.
Adv. m.
Equivalent en llatí: Involuntarie.
Esteve, Joaquin; Belvitges, Joseph; Juglá y Font, Antonio (1805): Diccionario catalan-castellano-latino. Tomo II «Involuntariament», p. 31.

Involuntáriament

1 font, 1865.
Adv. m. Sense voluntat, ni consentiment.
Equivalent en castellà: Involuntariamente.
Labèrnia i Esteller, Pere (1865): Diccionari de la llengua catalana ab la correspondencia castellana y llatina. Tomo 2 «Involuntáriament», p. 46. Hermanos Espasa, Editores.
Adv. m. Sense voluntat, ni consentiment.
Equivalent en llatí: Invitus.
Labèrnia i Esteller, Pere (1865): Diccionari de la llengua catalana ab la correspondencia castellana y llatina. Tomo 2 «Involuntáriament», p. 46. Hermanos Espasa, Editores.