Paremiologia catalana comparada digital

Irònicament

6 recurrències en 2 variants. Primera citació: 1805.

Irònicament

2 fonts, 1926.
Adv. Amb ironia.
E vol aytant dir e parlar irònicament, Eximenis, Primer Crestià.
Equivalent en castellà: Irónicamente.
Font: Aguiló Dicc.
Alcover, A. M.; Moll, F. de B. (1926): Diccionari Català-Valencià-Balear VI «Irònicament». Editorial Moll.
De manera irònica.
Griera, Antoni (1969): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - VIII - GAB-IXET «Irònicament», p. 353. Edicions Polígrafa.

Irónicament

2 fonts, 1805.
Adv. m.
Equivalent en castellà: Irónicamente.
Esteve, Joaquin; Belvitges, Joseph; Juglá y Font, Antonio (1805): Diccionario catalan-castellano-latino. Tomo II «Irónicament», p. 31.
Adv. m.
Equivalent en llatí: Ironice.
Esteve, Joaquin; Belvitges, Joseph; Juglá y Font, Antonio (1805): Diccionario catalan-castellano-latino. Tomo II «Irónicament», p. 31.
Adv. m. Ab ironia.
Equivalent en castellà: Irónicamente.
Labèrnia i Esteller, Pere (1865): Diccionari de la llengua catalana ab la correspondencia castellana y llatina. Tomo 2 «Irónicament», p. 47. Hermanos Espasa, Editores.
Adv. m. Ab ironia.
Equivalent en llatí: Ironice.
Labèrnia i Esteller, Pere (1865): Diccionari de la llengua catalana ab la correspondencia castellana y llatina. Tomo 2 «Irónicament», p. 47. Hermanos Espasa, Editores.