Paremiologia catalana comparada digital

Irregularment

6 recurrències. Primera citació: 1805.
Adv. De manera irregular.
Equivalent en castellà: Irregularmente.
Alcover, A. M.; Moll, F. de B. (1926): Diccionari Català-Valencià-Balear VI «Irregularment». Editorial Moll.
Adv. m.
Equivalent en castellà: Irregularmente.
Esteve, Joaquin; Belvitges, Joseph; Juglá y Font, Antonio (1805): Diccionario catalan-castellano-latino. Tomo II «Irregularment», p. 31.
Adv. m.
Equivalent en llatí: Irregulariter.
Esteve, Joaquin; Belvitges, Joseph; Juglá y Font, Antonio (1805): Diccionario catalan-castellano-latino. Tomo II «Irregularment», p. 31.
De manera irregular.
Griera, Antoni (1969): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - VIII - GAB-IXET «Irregularment», p. 354. Edicions Polígrafa.
Adv. m. Fora de regla, sèns ó contra l'orde.
Equivalent en castellà: Irregularmente.
Labèrnia i Esteller, Pere (1865): Diccionari de la llengua catalana ab la correspondencia castellana y llatina. Tomo 2 «Irregularment», p. 47. Hermanos Espasa, Editores.
Adv. m. Fora de regla, sèns ó contra l'orde.
Equivalent en llatí: Incongruenter.
Labèrnia i Esteller, Pere (1865): Diccionari de la llengua catalana ab la correspondencia castellana y llatina. Tomo 2 «Irregularment», p. 47. Hermanos Espasa, Editores.