És molt estrany.
Sí que és prou, que la mare no hagi vingut!
Ja és prou!
6 recurrències en 3 variants. Primera citació: 1926.
Ja és prou!
3 fonts, 1926.
Es molt estrany.
Lloc: Fraga (Franja de Ponent).
Indicant estranyesa.
Diu que et pagarà? Noi, ja és prou!
Lloc: Lleida (Segrià).
Ja és prou que
2 fonts, 2002.
És estrany que.
Ja és prou que no hagi vingut. Li feia molta gràcia vindre, que m'ho va dir. | Ja és prou que no ho hagis dit quan érem allà.
Lloc: Santa Coloma de Queralt.
És estrany que.
Ja és prou que l'hagi deixat anar al ball.
Lloc: Urgell.
Ja és prou per tu!
1 font, 2002.
Meravellant-se que ho hagis dit o ho hagis fet.
—Li he cantat les quaranta. —Ja és prou per tu!
Lloc: Urgell.