Jas!

7 recurrències en 2 variants. Primera citació: 1805.

Jas

3 fonts, 1805.

Forma d'imperatiu de segona persona singular amb què indicam a algú que prengui allò que li oferim; equival a «pren», «té».

Si diràs jas a hòmens sords, / tantost se giren, Turmeda Amon | Dixeren a la rata: Jas un morabatín e porta aquesta carta al guat; dix: El preu és bo, mas lo viatge perillós, Jahuda Dits, c. 67.

Equivalent en castellà: Toma.

Expr. ant. ab que s'avisa á algú que prenga lo que se li dòna.

Equivalent en castellà: Toma.

Expr. ant. ab que s'avisa á algú que prenga lo que se li dòna.

Equivalent en llatí: Accipe.

Exp. fam. S'avisa á algú que prenga alguna cosa.

Equivalent en castellà: Toma.

Exp. fam. S'avisa á algú que prenga alguna cosa.

Equivalent en llatí: Accipe, cape.

Jas!

2 fonts, 2023.

Una interjecció força antiga que es fa servir per a oferir a algú que prengui alguna cosa.

Jas, tres euros per comprar-te llaminadures.

Si algú de Manresa, Barcelona o Girona dona una cosa a algú, diu té (o ti), forma imperativa del verb tindre (per exemple, Té això, porta-ho al magatzem; o bé: Té, queda-t'ho tu). Però en balear, tortosí i valencià solen dir jes o jas, com en Jes aquest regal; o, adreçant-se a un xiquet, Jas el gelat i calla. És una forma imperativa del verb haver.

Sinònim: Jes.

Lloc: Balear, tortosí i valencià.