Paremiologia catalana comparada digital

Jas!

Jas

2 fonts, 1805.
Forma d'imperatiu de segona persona singular amb què indicam a algú que prengui allò que li oferim; equival a «pren», «té».
Si diràs jas a hòmens sords, / tantost se giren, Turmeda Amon | Dixeren a la rata: Jas un morabatín e porta aquesta carta al guat; dix: El preu és bo, mas lo viatge perillós, Jahuda Dits, c. 67.
Equivalent en castellà: Toma.
Expr. ant. ab que s'avisa á algú que prenga lo que se li dòna.
Equivalent en castellà: Toma.
Expr. ant. ab que s'avisa á algú que prenga lo que se li dòna.
Equivalent en llatí: Accipe.