Paremiologia catalana comparada digital

Jas!

6 recurrències en 2 variants. Primera citació: 1805.

Jas

3 fonts, 1805.
Forma d'imperatiu de segona persona singular amb què indicam a algú que prengui allò que li oferim; equival a «pren», «té».
Si diràs jas a hòmens sords, / tantost se giren, Turmeda Amon | Dixeren a la rata: Jas un morabatín e porta aquesta carta al guat; dix: El preu és bo, mas lo viatge perillós, Jahuda Dits, c. 67.
Equivalent en castellà: Toma.
Expr. ant. ab que s'avisa á algú que prenga lo que se li dòna.
Equivalent en castellà: Toma.
Expr. ant. ab que s'avisa á algú que prenga lo que se li dòna.
Equivalent en llatí: Accipe.
Exp. fam. S'avisa á algú que prenga alguna cosa.
Equivalent en castellà: Toma.
Exp. fam. S'avisa á algú que prenga alguna cosa.
Equivalent en llatí: Accipe, cape.

Jas!

1 font, 2023.
Una interjecció força antiga que es fa servir per a oferir a algú que prengui alguna cosa.
Jas, tres euros per comprar-te llaminadures.