Paremiologia catalana comparada digital

Qui espines sembra, descalç no vagi

32 recurrències en 15 variants. Primera citació: 1900.

Qui espines sembra, descalç no vaja

5 fonts, 1900.
Common Voice (2018): Proverbis. Web.
Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «Camp». Web.
Qui conscientment fa mal o atempta contra la reputació d'algú, ha de tindre clar que en algun moment el mal se li tornarà en contra.
Sinònim: Similar: Qui tinga la teulada de vidre, que no tire pedres a la del veí.
Equivalent en castellà: Quien siembra vientos recoge tempestades || Similars: A quien busca el mal, éste le vendrá | Donde las dan, las toman.
Gisbert, Adolf (2011): Refranyer temàtic «Activitats humanes, comportament, salut i fortuna», p. 353. Web.
Seuba, A.; Giménez, M (1993): Refranys i aforismes. Tradicions catalanes, p. 184. Seuba Edicions.
Tallander, Antoni (Bulbena, Antoni) (1900): Aforismes & proverbis històrichs & tradicionals «E», p. 42. Tarascó, Viladot & Cuesta.

Qui espines sembre, descalç no vaja

4 fonts, 1928.
Lloc: País Valencià.
Alberola Serra, Estanislau; Peris Fuentes, Manuel (1928): Refraner valenciá «Q», p. 235. Editorial Arte y Letras.
Lloc: Alzira (Ribera Alta).
Aparicio Ortiz, José M. (1999): 2001 refranys i un grapat de dites i cançonetes d'Alzira i la seua comarca «Q», p. 101. Ajuntament d'Alzira.
Dites i refranys (2011): Dites i refranys. Blogger.
De: Alberola.
Lloc: País Valencià.
Romà Font, Francesc (1989): Refranyer popular «Q», p. 282. Institut Alacantí de Cultura Juan Gil-Albert.

Qui espines sembra, descalç no vagi

3 fonts, 1951.
Amades i Gelats, Joan (1951): Folklore de Catalunya. Cançoner «Refranys de moral», p. 1155. Editorial Selecta-Catalonia.
Festa.cat (2006): Festa.cat «Dites catalanes populars». Web.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «VIII. Els oficis. La pagesia i les feines del camp», p. 380. Edicions 62.

Qui sembra espines, descalç no vagi

3 fonts, 1996.
Prest tendrà els peus plens de ferides. Vol dir que les males actuacions tenen conseqüències desagradables.
Alzamora Bisbal, Jaume (2008): Espigolant dins l'antigor. Refranys i dites de la nostra terra «4. Camperoles. 4.4. Feines - Eines i estris», p. 217. Editorial Moll.
Pujol i Vila, Josep (1996): 3000 refranys de nostra terra «del pagès», p. 16. Web.
Pujol i Vila, Josep (1999): 5.000 refranys de nostra terra «del pagès». Web.

Qui sembra espines, no vagi descalç

3 fonts, 1984.
Lloc: Rosselló.
Guibaud, Joan (1984): «Proverbis recollits per l'arxiver Joan Guibaud i recordats per Raimon Falco», p. 98. Almanac Català del Rosselló.
Lloc: Rosselló.
Guibaud, Joan (1985): Almanac català del Rosselló 1984, Núm. especial 13 «Proverbis», p. 98. Web.
Vera Grau, Idali (2014): Facebook - Jo parli català rossellonès - https://www.facebook.com/groups/catalunyadelnord/ «Proverbis recollits per l'arxiver Joan Guibaud i recordats per Raimon Falco», p. 98. Facebook.

Si sembres espines, no vages descalç

3 fonts, 1989.
Common Voice (2018): Proverbis. Web.
Qui fa el mal, no pot esperar sinó mal.
Sinònim: Qui tinga la teulada de vidre, que no tire pedres a la teulada del veí.
Equivalent en castellà: Quien siembra vientos recoge tempestades.
Gisbert, Adolf (2011): Refranyer temàtic «Activitats humanes, comportament, salut i fortuna», p. 385. Web.
Lloc: País Valencià.
Romà Font, Francesc (1989): Refranyer popular «S», p. 317. Institut Alacantí de Cultura Juan Gil-Albert.

Qui espines sembra, que no vagi descalç

2 fonts, 2007.
Lloc: Vilaplana.
Mestre Huguet, Maria del Carme (2007): Lo Pedrís «Revista 30 - Dites i Refranys a la vora del foc (II) - https://www.lopedris.cat/dites-refranys-vora-del-foc-maria-del-carme-mestre-c1076». Web.
Lloc: Vic (Osona).
Font: La informant té 76 anys (neix el 1932) i és de Vic.
Mestre, Maria del Carme (2008): Dites i refranys a la vora del foc «II». Web.

Qui sembra punxes, no pot anar descalç

2 fonts, 1985.
Lloc: Murla (MM) i Pego (MP) (La Marina).
Llàcer i Bueno, Josep Joan (1985): 1.000 refranys de la Marina «Q», p. 46. Publicaciones de la Caja de Ahorros Provincial de Alicante.
Lloc: País Valencià.
Romà Font, Francesc (1989): Refranyer popular «Q», p. 294. Institut Alacantí de Cultura Juan Gil-Albert.

Qui espines sembra descalç no vaja

1 font, 1992.
Sentit didàctic i moral.
Forgas Berdet, Esther (1992): El blat i el pa a les dites catalanes «La sembra del gra. Sembrar», p. 36. Edicions de L'Ateneu de Tarragona.

Qui espines sembra, descalça no vaja

1 font, 1992.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada IV «E 580», p. 181. Columna Edicions.

Qui espines sembra, que no vaja descalç

1 font, 2008.
Lloc: Mira-rosa (Marina).
Lemos Marí, Armando (Arlemar) (2008): 1.000 refranys de Dénia i dels deniers «Frases cèlebres dels deniers», p. 107. Ajuntament de Dénia.

Qui espines sembri, descalç no vagi

1 font, 2003.
Biosca, Mercè; Cornadó, Maria-Pau (2003): El refranyer de Joan Viladot «XIV. Els sentiments i les actituds. La prudència», p. 107. Pagès Editors.

Qui tira espines que no vaigue descals

1 font, 1912.
Lloc: Terres de l'Ebre.
Montsià, Lluís de (pseudònim de Joan Torné i Balaguer) (1912): Libertad, Año V, Núm. 241, p. 3 «Refrané comarcá», p. 3. Diario Libertad.

Si sembres espines… no vages descalç

1 font, 1980.
Lloc: Ribera.
Soleriestruch, Eduard (1980): Refranyer de la Ribera «Sembrar», p. 78. J. Huguet Pascual, editor.

Sinó hi haguessin punxes es podría anar descalç

1 font, 1914.
Punxes: gent que burxa.
Lloc: Manresa.
Esteve i Seguí, Josep (1914): «Paremiologia comarcana» «Butlletí del Centre Excursionista de la Comarca de Bages. Anys X-XI. Manresa, janer de 1914-desembre de 1915, núm. 65», p. 135. Butlletí del Centre Excursionista de la Comarca del Bages.