Manera vulgar de declarar-se innocent, de dir algú que no ha comès allò que li imputen.
Lloc: mall.
Jo no som jo
3 recurrències en 2 variants. Primera citació: 1926.
Jo no som jo
2 fonts, 1926.
Jo no som jo!
1 font, 2008.
Ho diu qualcú que es troba desconcertat per haver dit o fet qualque cosa de la qual vol excusar-se i no sap com.
—Ja ho crec que m'afina s'andritxol amb sos cabeis drets que s'alçaven des cap, blanc com la paret, més retgirat que un poll davant sa milana. / —Jo no son jo! —deia es mesquí—: no ho he fet aposta! que em tiren d'una passa si le hi he fet! (II, 59).
Lloc: Mallorca.