Amades i Gelats, Joan (1951): Folklore de Catalunya. Cançoner «Refranys geogràfics. Catalans», p. 1212. Editorial Selecta-Catalonia.
L'Estela, prop del cel
4 recurrències. Primera citació: 1951.
És considerat un dels pobles més elevats de l'Empordà. Segons Amades, el fet que estigués tan a prop del cel feia que el diable no gosés anar-hi, per la qual cosa tots els seus habitants, en morir, anaven directament al cel.