Loc. ab que se manifèsta que algú está enteramènt posseid de la enveja del bè del próxim.
Equivalent en castellà: Se come de envidia.
L'enveja se'l menja
6 recurrències en 2 variants. Primera citació: 1839.
La enveja se l' mènja
1 font, 1839.
Loc. ab que se manifèsta que algú está enteramènt posseid de la enveja del bè del próxim.
Equivalent en francès: Il est rongé d'envie.
Loc. ab que se manifèsta que algú está enteramènt posseid de la enveja del bè del próxim.
Equivalent en italià: L'invidia lo rode.
Loc. ab que se manifèsta que algú está enteramènt posseid de la enveja del bè del próxim.
Equivalent en llatí: Tabescit invidia.
La enveja se'l menja
1 font, 1864.
Loc. pera manifestar que algú té mòlta enveja.
Equivalent en castellà: Se come de envidia.
Loc. pera manifestar que algú té mòlta enveja.
Equivalent en llatí: Invidia tabescit, conficitur.