Amades i Gelats, Joan (1951): Folklore de Catalunya. Cançoner «Refranys del menjar i del beure», p. 1058. Editorial Selecta-Catalonia.
L'escudella es fa sola
6 recurrències. Primera citació: 1951.
Respon al descans que ofereix el seu cuinat que no cal vigilar-lo com d'altres.
Segons la llegenda és invent dels jueus, que buscaven un tipus de cuinat que fos fàcil de fer, que no requerís molt de temps ni gaire cura perquè no els distragués del treball i dels negocis i que fos econòmic i alimentós.