La bagassa d'Antella

Al·ludeix a un ninot d'un rellotge públic.

En cap moment s'indica que la bagassa d'Antella siga una dona descarada, com podem llegir en altres fonts (en paper i en Internet)» i considerem que això explica que, en els versets que Joaquín Martí Gadea escriu al final (on ell fa un resum de l'entrada), pose: «Mateix que a la dona anciana, / la tracten de dona vella, / així fa el poble ignorant / amb la bagassa d'Antella» (p. 16). De: Martí Gadea, Joaquim.

Font: Tipos, modismes i coses rares i curioses de la terra del Gè (1908).

Este modisme s'aplica á un antich mecanisme de fèrro, en figura de dòna, que colocát junt al rellònge del campanar d'eixe pòble, servía en atre temps de maça pera tocar les hòres la campana, eixint y ficantse cada vegada dins d'una espècie de capelleta ; es molt nomenát en el nòstre reyne, y degué desapareixer á últims del sigle dihuit, sense ducte per haverse inutilitzát... (segueix a l'original). De: Martí Gadea, Joaquim.

Font: Tipos, modismes i coses rares i curioses de la terra del Gè (1908).

Era un ninot femení que hi havia en el rellotge de la vila. Podia recordar, doncs, el Calendura d'Elx (S, VIII, 20) i l'Orejón de Villena (S, V, 13). De: Martí Gadea.

Font: Tipos, I, 16.