Amades i Gelats, Joan (1951): Folklore de Catalunya. Cançoner «Refranys de les dones», p. 1187. Editorial Selecta-Catalonia.
La bona mare no diu al fill «si en vols», sinó «té»
3 recurrències en 3 variants. Primera citació: 1936.
La bona mare no diu al fill «si en vols», sinó «té»
1 font, 1951.
La bona mare no diu al fill «Si en vols», sinó «Té»
1 font, 1936.
La bona mare no diu al fill en vols, sinó té
1 font, 2004.
[...] Amb el substrat d'un suposat instint maternal, la societat respecta aquest paper i la dona se sent realitzada personalment, tot seguint les pautes inscrites al model cultural establert. La identitat (construïda) mare-dona és molt important. I la mare sempre és bona dona, és la millor dona, de vegades l'única bona, fins i tot. Tot amor i entrega, submissió i sacrifici. És el màxim.