Paremiologia catalana comparada digital

La clau del plet és l'escrivent; la clau del metge, l'apotecari

8 recurrències en 4 variants. Primera citació: 1951.

La clau del plet és l'escrivent; la clau del metge, l'apotecari

4 fonts, 1951.
Amades i Gelats, Joan (1951): Folklore de Catalunya. Cançoner «Refranys del mal i de la salut», p. 1090. Editorial Selecta-Catalonia.
Biosca, Mercè; Cornadó, Maria-Pau (2003): El refranyer de Joan Viladot «V. La salut i la malaltia. Els metges i els apotecaris», p. 42. Pagès Editors.
Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «Oficis». Web.
Mal va la cosa si s'equivoquen l'escrivent o l'apotecari.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «VI. La vida, la mort i la salut. Els metges», p. 304. Edicions 62.

La clau del plet és l'escrivent; la clau del metge l'apotecari

2 fonts, 2006.
Daban, Àngel (2006): www.angeldaban.com - Dites i refranys «Dites i refranys sobre la salut. Consells per a mantenir la salut i viure bé». Web.
Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «Salut». Web.

La clau del plet és l'escrivent i la clau del metge l'apotecari

1 font, 1951.
Amades i Gelats, Joan (1951): Folklore de Catalunya. Cançoner «Refranys del dret i de la justícia», p. 1152. Editorial Selecta-Catalonia.

La clau del plet és l'escrivent; la clau del metge és l'apotecari

1 font, 1987.
Griñó i Garriga, David (1987): Metges i apotecaris segons el refranyer, p. 5. Autoedició.